Vida i obra
Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya (vg. historiografia humanística). Estudià dret canònic i civil a Bolonya. Fou bisbe d’Elna (1453) i de Girona (1462), cardenal (1483), canceller de Joan II i Ferran II, nunci papal a la Corona d’Aragó i ambaixador a la cort pontifícia. Participà en el congrés de Màntua (1459-60) com a representant del rei Joan II per tal de salvaguardar els interessos catalanoaragonesos a Itàlia i fou partidari destacat de la causa reialista durant la guerra civil catalana contra l’esmentat monarca. Reuní una important biblioteca que es dispersà arran de la seva mort. Les seves obres són les següents: De origine regum Hispanie et gotorum (~1458-59), un opuscle on reinterpreta la tesi neogòtica en clau catalanoaragonesa; Templum Domini (~1464), que és un al·legat historicojurídic contra la decisió reial d’espoliar béns eclesiàstics per sufragar les despeses de la guerra; Corona regum (~1468), un tractat per a l’educació de l’infant Ferran, basat en un esquema al·legòric. Tanmateix, la seva obra més ambiciosa és el Paralipomenon Hispaniae, en la qual ja treballava abans del 1464 i que deixà incompleta en morir. El manuscrit, que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, conté fins a cinc versions diferents del text, que no s’edità, amb molts errors, fins el 1545. L’obra se centra en les èpoques oblidades de la història d’Espanya, és a dir, en el període anterior als gots; els llibres I-III, els més originals, contenen una descripció geogràfica de la Península i la història dels seus primers pobladors fins als cartaginesos; els llibres IV-VII són dedicats a les guerres púniques, mentre que els VIII-X, tracten de la dominació romana fins a l’emperador August. Pel que fa a la metodologia i a les fonts, l’autor s’inscriu en la historiografia conreada pels humanistes italians (especialment Leonardo Bruni), que recorre als geògrafs i als historiadors clàssics i empra l’etimologia gramatical, cosa que li permet discutir algunes interpretacions medievals dels topònims hispànics, com ara les de Rodrigo Jiménez de Rada. Entre els temes del Paralipomenon destaca la defensa de la pertinença del Rosselló –amenaçat per França– a l’antiga Hispània i la unificació de les corones d’Aragó i Castella després del matrimoni de Ferran i Isabel, interpretada com a restauració de la Hispània antiga en el marc de la croada contra els infidels (el Turc i Granada). Aquesta idea és desenvolupada en la dedicatòria als Reis Catòlics que acompanya la versió més moderna del manuscrit de la BNM i les corresponents edicions, i que cal situar en el context de la política mediterrània de la Corona d’Aragó al s. XV. Algunes obres perdudes d’aquest autor són: Sedes regum, De laudibus Marie virginis (o Mariale) i Epistola seu libellus de educatione Ferdinandi, Aragoniae principis.
Manuscrits i edicions de la seva obra: Discurs en català a les corts de Barcelona de 1454-58 (1454; ACA, Cancelleria, Processos de Corts, vol. 37 [olim 36], f. XXXV-XXXVIv; ACA, Generalitat, vol. 985, f. XXXVv-XXXVIIv). Edició de R. Aramon: “L’absència del Magnànim com a tema poètic”, IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol. II, ACA, Barcelona 1970, p. 397-416; Discursos en llatí: davant el concili de Florència (1459; Florència, Archivio di Stato, ms. Signori, Legazioni e Commissarie, Risposte verbali d’oratori, vol. I, f. 44v-46v; edició de R.B. Tate: Joan Margarit i Pau, cardenal i bisbe de Girona, 1976). Discurs davant el duc de Milà (1459; Milà, Biblioteca Ambrosiana, ms. L 69 inf., f. 98v-101v; edició de R.B. Tate, ob. cit.). Discurs al senat venecià (1481; New Haven, Yale University Library, ms. 451, s. XV-XVI; ed. Georgius Theutonicus, Roma 1481; 2a ed.: Tate, ob. cit.); De origine regum Hispanie et gotorum (Milà, Biblioteca Ambrosiana, ms. M 33 sup., f. 50-59v, s. XV). Edició de Tate, ob. cit.; Templum Domini (ACB, C. 83). Edició de F. Fita: El Gerundense y la España primitiva, 1879; 2a ed. (sense el Templum Domini): F. Maroto e hijos, Madrid 1879; traducció castellana: J. Gou i de Solà: “El Templo del Señor al serenísimo rey de Aragón Juan Segundo”, Revista de Gerona, X, 1886; XI, 1887; XII, 1888; Corona regum (Biblioteca d’El Escorial, ms. &.III.1, s. XV). Edició d’I. Segarra: El tractat Corona regum de Joan Margarit i Pau: edició, traducció i estudi, Tesis doctorals microfitxades, núm. 3 759, UB, 2000; Paralipomenon Hispaniae (BNM, ms. 5554, s. XV; RAH, fons Salazar, ms. 9/450, s. XV). Edició de S. de Nebrija, Granada 1545; 2a ed.: R. Bell: Rerum hispanicarum scriptores, vol. I, A. Wechelus, Frankfurt 1579; 3a ed.: A. Schott: Hispaniae illustratae, vol. I, 1603; A. Alcoberro: Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement, 2000 [fragment amb traducció cata-lana].
Lectures
- FITA, F.: El Gerundense y la España primitiva, 2a ed., Perojo, Madrid 1879.
- LUCERO, Ll.: “Joan Margarit i Mallorca: presència de les Illes Balears en el Paralipomenon Hispaniae Libri decem”, Homenatge a Miquel Dolç, Govern Balear – Sociedad Española de Estudios Clásicos, Palma 1997, p. 495-498.
- MAYER, M.: “Manuscrits de biblioteques renaixentistes il·lustres a la Biblioteca universitària de Barcelona”, Estudis Universitaris Catalans, XXIV, 1870, p. 335-358.
- MIRAMBELL, E.: “Un memorial del cardenal Margarit”, AIEG, XXII, 1974-1975, p. 75-95.
- TATE, R.B.: Ensayos sobre la historiografía peninsular del siglo XV, Gredos, Madrid 1970.
- — Joan Margarit i Pau, cardenal i bisbe de Girona, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1976.
- — “Margarit i el tema dels gots”, Actes del V Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, PAM, Barcelona 1980, p. 151-168.
- VILALLONGA, M.: “La tradició dels tractats geogràfics humanístics a Catalunya”, AIEG, XXXI, 1990-91, p. 99-109.
- — La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1993, p. 131-140.
- VILLANUEVA, J.: Viage literario a las iglesias de España, RAH, vol. XIV, Madrid 1850, p. 45-55, 191, 276-280; vol. XVIII, 1851, p. 102-105.