Realitzà estudis eclesiàstics al Seminari menor d’Eivissa (llatí i humanitats) i als Seminaris majors de València (filosofia escolàstica, història i literatura) i de Salamanca (teologia dogmàtica i moral, llengües clàssiques). Ordenat de prevere, fou assignat al servei de la parròquia de Sant Carles de Peralta (1951). El 1953 fou nomenat canonge arxiver de la càtedra d’Eivissa pel Ministeri de Justícia, a proposta del bisbe Antoni Cardona i Riera, substituint Isidor Macabich i Llobet.
Les seves obres més destacades són: La conquesta Catalana de 1235 (1976), Els Llibres d’Entreveniments (1981), Santa Eulàlia i Les Salines i el Pla de Vila; Els carrers i les places de l’antiga Eivissa, amb col·laboració de l’arquitecte Lluís Cervera i Miralles (1981); Formentera (1983), Balansat (1984), Santa Maria d’Eivissa (1985), Sant Antoni de Portmany (1985), en el segon centenari de la institució de les parròquies d’Eivissa i Formentera; Sant Ofici (1989), un dels cinc catàlegs previstos de l’Arxiu de la Pabordia (capitular i diocesà d’Eivissa); Portmany (1990), Calendari de festes de les illes Balears i Pitiüses (1992), en col·laboració amb altres autors; Els Camins i les Imatges de l’Arxiduc Ahir i avui (1993); El llarg camí del pa a Formentera (1993); Formentera: Documentació i paisatges (1994); El Camí de Missa-poblament d’Eivissa i Formentera (1996); Eivissa, passa a passa per les vies públiques històriques (1999), i Formentera, passa a passa per les vies públiques (1999).