El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús. Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola (1960), en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma (1968) i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1979). Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia; des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma. El 1976 fundà a Atenes l’Institut Cultural Reina Sofia, que dirigí fins el 1987. Fou agregat cultural de l’ambaixada d’Espanya a Atenes (1975-87) el 1993 fou nomenat conseller de l’ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu, a Roma. El 1976 rebé la Creu de l’Orde del mèrit civil d’Espanya.
És autor de nombroses publicacions científiques i edicions crítiques de temes d’història medieval i bizantina. També ha analitzat les relacions polítiques i religioses entre Orient i Occident. Entre les seves obres destaquen: El diálogo entre Oriente y Occidente (1968), en què exposa la separació entre l’Església bizantina i la de Roma, “Las Baleares que en griego se llaman Gimnesias”, Relaciones inéditas entre España y Grecia (1986) i Las iglesias apostólicas de Oriente: historia y características (2000).