Fou conegut també com a Pere de Puigvert. Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intel·lectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques. Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966. Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes (la Costera), el Puig i Puçol (l’Horta Nord), Sedaví (l’Horta Sud) i Sollana (la Ribera Baixa). Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig (1943), i a ciutat de València, de la seu (1967), del Col·legi del Corpus Christi (1968), del palau dels Caro (1970) i del funcional edifici de nova planta de l’Arxiu del Regne de València (1965). Fou promotor i professor de l’Escola Superior d’Arquitectura de València.
Cronista oficial d’Algemesí (1949-55), col·laborà en les revistes locals Llevant i Marjal,i en les de València, El vers valencià i Valencia Atracción, on publicà poesia i articles d’història local i de divulgació.
Des del 1951 fou corresponent de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació Provincial de València, cofundador de La Paraula Cristiana, president de Lo Rat-Penat de València (1962-72), i també des del 1969 sotspresident de l’Ateneu Mercantil de València. El 1955 fundà a Algemesí, juntament amb altres erudits, la Biblioteca Sicània, poc després Ségena, que promogué, el 1958, la reedició d’una obreta impresa el 1847 sobre la història de la troballa de la marededeu de la Salut d’Algemesí, la qual prologà; també edità la Historia de la Villa de Algemesí del seu besavi Benet Ballester i Brosseta, escrita el 1874, que igualment prologà i hi feu les anotacions de peu de pàgina.
La seva producció historiogràfica es resumeix en El Escudo de armas de Algemesí (1955) i Llinatges d’un poble valencià: Algemesí. Estudi històric i demogràfic, 1433-1850 (1975), on feu un ampli aplec documental.
El fons Segura i de Lago es conserva a la Biblioteca Municipal d’Algemesí, parcialment catalogat, i conté una gran part de la biblioteca particular de l’autor, plànols i un fitxer històric sobre el seu poble extret de diversos arxius. Sobre aquest fons pot consultar-se la publicació de R. Fresquet Fayos, El valencià a la Ribera: les publicacions locals (1944-1978), Germania, Alzira 1996.