Joan Pié i Faidella

(la Selva del Camp, 1836 — la Selva del Camp, 1919)

Historiador, prevere i mestre.

Investigà principalment els arxius municipal i parroquial de la Selva. Residí uns quants anys a Barcelona, que aprofità per a escorcollar dades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fins que marxà pels fets de la Setmana Tràgica (1909). La seva obra principal és Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona, publicada en 32 fascicles dins la revista de l’Asociación Artístico-arqueológico-barcelonesa (1899-1913), de la qual era membre. L’obra fou recollida i reimpresa en facsímil el 1984 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, en un volum de 670 pàgines, al qual s’afegí un complet índex onomàstic i toponímic. Una altra obra seva és la Relación histórica del Santuario de Paret Delgada, situado en el término de la villa de la Selva del Campo de Tarragona (1896, reeditada el 1930). Durant la regència de la rectoria de la Guàrdia dels Prats (Montblanc), publicà alguns articles històrics de la vila en el setmanari La Conca de Barberà (1904).

Les seves investigacions foren aprofitades per diversos historiadors posteriors, entre els quals cal destacar Emili Morera.