Joan Riera i Palmero

(Favareta, Ribera Baixa, 1938)

Historiador de la medicina.

Llicenciat en medicina per la Universitat de València i doctor per la Universitat de Salamanca, és catedràtic d’història de la medicina a la Universitat de Valladolid (des del 1973). És membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid, soci numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, i fou premi d’història de l’Òmnium Cultural. Fou becari a la Fundació Wellcome de Londres (1965) i secretari de redacció dels Cuadernos de Historia de la Medicina Española. La seva aportació historiogràfica ha consistit en un lloable esforç per integrar les fonts documentals d’arxiu amb els materials impresos, tot aportant una perspectiva unitària, que es deixa veure també en l’intent d’integrar la història del pensament mèdic dins la història de la cultura. Ha realitzat importants contribucions en la història del llibre mèdic i sovint ha centrat la seva investigació en l’àmbit geogràfic i cultural dels Països Catalans amb aportacions sobre els xuetes de Mallorca, el conreu de l’arròs a València, l’estudi de mapes i plànols de Catalunya, els lul·listes del s. XVIII o les edicions de textos de Lluís Comenge, contribucions que palesen una producció historiogràfica d’ampli abast, que no ha oblidat la cultura catalana i la seva dimensió internacional.