Rector del seu poble nadiu, fou amic del bibliotecari perpinyanenc Pere Vidal i, sobretot, del bisbe Carsalade du Pont, que estiuejava a Palau del Vidre. Col·laborà en la majoria de les revistes històriques de la Catalunya del Nord. S’interessà pels temes religiosos (confraries del Rosari, de la Sang, franciscans, orígens del Seminari de Perpinyà, drets, propietats del clergat), lligats a les comarques on fou rector, és a dir, el Baix Conflent i la Cerdanya. També treballà sobre temes molt diversos i específics, com els gremis medievals, la condició dels pagesos a l’Antic Règim, etc. Publicà estudis sobre arquitectura i arqueologia monumentals religioses: “La reconstruction de l’église de Vinça (1734-69)”, RHAR (1901); Etudes historiques sur le couvent des capucins de Vinça (1903); “Iconographie mariale. Vierges ouvertes, vierges ouvrantes et la vierge ouvrante de Palau del Vidre”, Ruscino (1912, reed. 1913), i Une sainte anonyme du XV siècle trouvée au Vieux Saint Jean (1922).
En la Revue catalane de Perpinyà, publicà diversos articles sobre la història de l’ensenyament, en particular universitari i en català: “Des professeurs bénévoles de catalan dans nos collèges” (1919), “Le problème de la renaissance universitaire à Perpignan” (1919) i “Un foyer de vie catalane. L’université de Perpignan”.
- DELCOR, M.: “Les prêtres érudits du Roussillon aux XIXe et XXe siècles”, Revue d’histoire de l’église de France, tom 71, 186, París 1985, p. 25-46.