Vida i obra
Es formà als seminaris de Solsona i especialment al de Vic, on estudià en el si de la càtedra d’arqueologia cristiana. Al llarg de la seva vida, s’interessà pel conreu de la prehistòria i la història antiga i medieval catalanes. Destinat a les parròquies de Cardona, Bagà i Solsona, n’ordenà els arxius, i es dedicà a estudiar-ne la documentació i les restes arqueològiques properes al territori. Esdevingué conservador del Museu Diocesà de Solsona (1906), membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1907), de la Real Academia de la Historia (1914), soci de mèrit de la Societat Arqueològica Tarraconense (1942), i membre d’institucions i acadèmies arqueològiques de Berlín (1933) i Roma (1940). També formà part de la Comissió d’Història Eclesiàstica de Catalunya, promotora de la revista Analecta Sacra Tarraconensia, on publicà nombrosos articles.
Durant la guerra civil romangué exiliat a Roma, i en la immediata postguerra presidí la Comissió de Monuments de la província de Tarragona. Una de les facetes per les quals fou més reconegut consistí en la direcció d’excavacions arqueològiques al Solsonès (Llanera, Olius, entre d’altres), al fòrum romà de Tarragona i al cementiri paleocristià prop del riu Francolí. Entre la seva vasta producció bibliogràfica, superior al centenar d’obres, destaquen les següents: Història de Cardona, en col·laboració amb Josep Ballaró (1906); El vas campaniforme a Catalunya (1923); La civilització megalítica a Catalunya (1927), i Víctimas sacerdotales del arzobispado de Tarragona durante la persecución religiosa del 1936 a 1939 (1947). Per la seva importància, mereixen un capítol a part l’obra en tres volums Baronies de Pinós i Mataplana (1930-50, reed. el 1989) i el recull de cançons recopilades del pagès cantaire Joan Prats i Molins en el llibre El cançoner de Calic (1989), que constitueix un retrat magnífic de la societat de l’alt Berguedà del s. XIX.
Lectures
- PEDRALS I COSTA, X.: “Introducció”, a Serra i Vilaró, J.: Baronies de Pinós i Mataplana, 3 vol., Ajuntament de Bagà, 1989, p. I-XX.