Vida i obra
Ha centrat els seus estudis en el món àrab andalusí, però amb un camp d’interessos molt més ampli. En aquest sentit, ha estudiat altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània; altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic; i també ha portat a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs. Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient (el sumeri i l’acadi), estudià filologia semítica a la Universitat de Barcelona, però, a causa de la seva vocació per l’astronomia, també adquirí una formació en matemàtiques avançades en cursos lliures impartits per Joaquim Febrer a la dècada del 1940. El seu professor d’àrab i d’hebreu a la universitat, Josep M. Millàs i Vallicrosa, veié en ell unes condicions excepcionals per a l’estudi de l’herència científica andalusina, principalment pel que fa a l’astronomia i les ciències exactes, en general. L’any 1948 obtingué el doctorat amb un treball sobre les aportacions de l’astrònom àrab Ibn al-Bann¯a’. El 1954 guanyà la càtedra d’àrab de la UB i, des de llavors, hi desenvolupà la seva carrera. La seva visió global de la cultura àrab el portà molt aviat a realitzar treballs molt notables en camps diferents de la història de la ciència, com ho posa de manifest la seva traducció –o versió en castellà, tal com ell prefereix dir per no ferir les creences musulmanes– de l’Alcorà (1953 i, de nou, 1963, que es continua reeditant) i una traducció completa de les Mil i una nits (1964, amb diverses edicions). El 1959 fou nomenat secretari del IX Congrés Internacional d’Història de les Ciències, que es reuní a Barcelona i Madrid. Aquest congrés marcà el moment de la projecció internacional de Vernet. Seguint els passos del seu mestre, J.M. Millàs i Vallicrosa, consolidà vincles molt estrets amb la comunitat científica internacional, començant per diverses estades de recerca a Alemanya i Suïssa. Després viatjà per molts països del món, a l’Occident i a l’Orient, convidat a fer conferències i cursos, entre els quals es pot destacar el curs que impartí el 1990 a l’Institut du Monde Arabe de París. El reconeixement científic aconseguit l’ha portat a formar part del comitè de redacció de diverses revistes científiques internacionals i a ser vicepresident de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences. A més, el 1991 li fou concedida la medalla Sarton de la History of Science Society i, el 1995, la medalla Koyré de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences, distinció que volgué compartir amb tots els seus col·laboradors de Barcelona. D’altra banda, Vernet pertany a diverses entitats científiques catalanes i espanyoles, com ara l’IEC, la RABLB, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la RAH. El 1993 li fou atorgat el Premio Nacional d’investigació i, el 1999, el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca. Tan rellevant com la seva obra científica és la seva tasca de consolidació d’un grup de recerca en història de l’astronomia àrab a la UB, l’Institut Millàs Vallicrosa d’Història de la Ciència Àrab, que pren el nom del fundador del grup, dirigit actualment per Julio Samsó.
La seva producció científica s’inicià l’any 1946, moment en què es manifestaren alguns dels que serien els seus principals interessos. Pel que fa a la temàtica dels cinc primers articles que publicà, el primer aparegué en Urania,òrgan d’una societat astronòmica, i tracta del calendari jueu; els altres articles són presentacions generals de la història de l’astronomia àrab; el següent és dedicat a la cronologia de la primera dinastia babilònica i, finalment, el cinquè, estudia un tractat d’obstetrícia astrològica. Astronomia i astrologia, història i medicina només són alguns dels temes que Vernet abordà. Des d’aquella data ha publicat vora de 350 articles i uns 40 llibres, la llista dels quals es troba en Estudios sobre Historia de la Ciencia Medieval (1979), De ‘Abd al-Rahman I a Isabel II. Recopilación de estudios dispersos sobre Historia de la Ciencia y de la Cultura Española ofrecida al autor por sus discípulos con ocasión de su LXV aniversario (1989) i en From Bagdad to Barcelona. La classificació adoptada en aquests volums també permet veure el ventall de treballs científics de Vernet. Sota la denominació de ciència medieval, s’hi troben treballs sobre matemàtiques, astronomia i astrologia, nàutica i, a més, medicina i geografia. En el segon recull d’articles s’inclogueren altres temàtiques: corànica, onomàstica, tècnica, literatura i història general. El 1978 aparegué La cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente, que representa la síntesi dels seus treballs dels anys anteriors i un dels punts culminants de la seva obra. Aquest llibre, que ha estat traduït a l’alemany (1984), al francès (1985, 1989) i a l’àrab (1997) i que ha conegut diverses edicions en castellà, explica l’herència de la cultura àrab espanyola en el desenvolupament de la cultura occidental. Els àrabs no foren a Espanya mers transmissors de la cultura clàssica i oriental, sinó que hi realitzaren destacades aportacions. A més, la ciència àrab oriental també s’enriquí amb les aportacions hispanoaràbigues.
Mentre que Millàs havia establert les principals vies de transmissió, a través de les traduccions de l’àrab al llatí i a les llengües vulgars, amb un destacat paper dels jueus, Vernet ha aprofundit en l’anàlisi dels continguts que circularen i que foren desenvolupats en el món àrab i jueu hispànic. Entre les seves aportacions, cal destacar que posà de manifest que en el primer període de l’Al-Andalus es troben elements de la cultura llatina anterior, que no acabaren de desaparèixer. Aquest fet seria una de les causes de l’originalitat de la cultura hispanoaràb. Pel que fa a la navegació, Vernet sosté que les cartes nàutiques i l’ús de la brúixola foren introduïdes a la Mediterrània per navegants àrabs amb experiència a l’oceà Índic, i la manca de rastres documentals clars d’aquest fet és deguda al fet que aquests navegants volgueren conservar la seva hegemonia mantenint les seves habilitats en secret. D’altra banda, pel que fa al llegat àrab incorporat a la cultura occidental, molt sovint no reconegut, ha desenvolupat obres de gran difusió, com ara la que posa de manifest les fonts aràbigues en l’astronomia de Copèrnic, tot i que aquest no ho explicità.
Com ja s’ha dit, els treballs de Vernet no s’han limitat a la ciència àrab ni al període medieval. La seva monografia Historia de la ciencia española (1976) arriba fins al s. XIX i ofereix un panorama del desenvolupament de totes les ciències, principalment les ciències matemàtiques, la física i l’astronomia, però també les ciències naturals i la tècnica. Així mateix, destaca la seva monografia del 1977 sobre el matemàtic Llorenç Presas i Puig (1811-1875), l’arxiu del qual localitzà i organitzà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. D’altra banda, la Historia de la ciencia española és una de les poques visions de conjunt sobre aquesta temàtica. En la seva introducció, hom pot trobar un dels pocs textos en què Vernet ofereix una perspectiva global de la història de la ciència, des dels seus orígens fins a l’actualitat, desenvolupant la seva concepció sobre les relacions entre ciència i societat, els condicionaments de la difusió de les idees científiques, la institucionalització de la ciència i la poligènia del descobriment científic, entre altres qüestions. Dedica, així mateix, un extens capítol a les fonts i la bibliografia sobre història de la ciència, en general. A la resta del volum, una de les aportacions singulars és la de fonts i bibliografia sobre la realitat hispànica (vg. història de la ciència).
La trajectòria científica de Vernet s’ha de situar en el programa científic del nou humanisme de George Sarton, que l’autor ha estès més enllà de l’època antiga i medieval, incorporant-hi, a més, orientacions historiogràfiques posteriors, com les realitzades pels historiadors de l’astronomia matemàtica Otto Neugebaeur o Edward S. Kennedy o un dels impulsors de la història institucional, John Derek de Solla Price.
Lectures
- CASULLERAS, J.; SAMSÓ, J. (ed.): From Baghdad to Barcelona. Studies in the Islamic Exact Sciences in Honour of Prof. Juan Vernet, 2 vol., Institut Millàs Vallicrosa d’Història de la Ciència Àrab, Barcelona 1996.
- GLICK, T.F.: “Sarton Medal Citation”, Isis, 83, 1992, p. 284-286.
- “Juan Vernet. Historia de la ciencia y de la cultura”, Anthropos, 117, 1991.
- ROCA ROSELL, A.; SAMSÓ, J.: “Joan Vernet. La passió per entendre al món àrab”, L’Avenç, 265, 2002, p. 51-56.
- SAMSÓ, J.: “Juan Vernet y la historia de la ciencia”, Anthropos, 117, 1991, p. 31-33.