Es doctorà el 1912 amb un estudi sobre la cirurgia de la tuberculosi pulmonar i exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga (1917) i participà activament en la vida cultural. Políticament evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana. Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons (Alta Garrotxa), fou membre de la junta i director del Museu-Biblioteca, i classificà l’arxiu municipal. El 1936 formà part de la Junta de Salvaguarda del Patrimoni Artístic. Exiliat el 1939, tornà al cap de dos anys i fou empresonat fins al març del 1942. La seva obra històrica és predominantment divulgativa i recopiladora de notícies, però cal qualificar d’innovador el fet de superar els prejudicis sobre la història contemporània. Entre els diversos treballs, cal esmentar com a més representatius: El centenari d’un manuscrit olotí. 1922 (1922), Historial bibliogràfic abreujat de la premsa olotina (1933), Pretèrits olotins (1937), L’epigrafia domèstica i rural (1938), Llibre d’Olot (1955), i sobretot, Història d’Olot (1977-2001), publicada pòstumament.
- CANAL, J.; MAYANS, A.; PUJIULA, J. (ed.): Joaquim Danés i Torras (1888-1960), Editora de Batet, Olot 1989.
- PUIGVERT, J.M.: “Joaquim Danés i el catalanisme”, dins Deu anys de l’arxiu i del museu (Cicle de conferències), Arxiu Comarcal, Olot 1998, p. 41-51.