Vida i obra
Fill de la branca menor dels marquesos de Camps, el 1916 es llicencià en dret a Barcelona. Exercí d’advocat a Girona fins el 1936, tasca que compaginà amb la intervenció en la cosa pública, primerament dins la Lliga Regionalista, després dins Acció Catalana i, finalment, com a líder d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou regidor de l’Ajuntament de Girona en etapes diverses: 1920-23, 1930-31 i el 1934. El 6 d’octubre de 1934, com a cap de la minoria d’ERC, s’apoderà de l’alcaldia, proclamà l’Estat català des del balcó de l’ajuntament i en sofrí les conseqüències posteriors. Fou alcalde novament el 1936, entre els mesos d’agost i octubre. Durant la guerra fou canceller del consolat de la República a Perpinyà, on romangué després de la derrota republicana. A l’exili participà en la fundació dels Quaderns d’estudis polítics, econòmics i socials (1945-47). Passà també un cert temps a Buenos Aires, però el 1949 retornà a Catalunya i s’establí a Barcelona, on aconseguí prestigi en el camp de la divulgació històrica, la publicística i el món jurídic. Col·laborà en les revistes Quadern, de Perpinyà, Destino, Revista Jurídica de Catalunya i Revista de Derecho Agrario Español. L’any 1964 presidí la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el 1965 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. En general, les seves obres es caracteritzen per l’ús de fonts impreses i el to divulgatiu. En aquest sentit s’ha de valorar la preocupació que demostrà per recuperar la memòria de persones, institucions i episodis de la història del catalanisme, en uns moments d’anormalitat cultural. Camps i Arboix tingué un bon domini de les qüestions jurídiques, però en la visió del món rural es deixà endur, a voltes, per l’optimisme i la idealització de la pagesia (vg. història del dret).
Les seves obres principals, situades en la línia de la tradició catalanista, són: Després del 6 d’octubre. Política d’esquerra a Catalunya (1935), La propiedad de la tierra y su función social (1953), Verntallat, cabdill dels remences (1955), Historia del derecho catalán moderno (1958), La masia catalana. Història, arquitectura, sociologia (1959), Duran i Bas (1961), El tancament de caixes (1961), El decret de Nova Planta (1963), El memorial de greuges (1968), La Mancomunitat de Catalunya (1968), Les cases pairals catalanes (1969), Història de l’agricultura catalana (1969), Història de la Solidaritat Catalana, 1905-1910 (1970), El pressupost de cultura 1908. Problema d’actualitat (1974), El Ter (1976) i El Parlament de Catalunya, 1932-1936 (1976).
Lectures
- CLARA, J.: “Joaquim de Camps i Arboix, de l’arrauxament al reconeixement acadèmic”, Revista de Girona, 168, 1995, p. 38-41.