Joaquim Guitert i Fontserè

(Barcelona, 1875 — la Selva del Camp, Baix Camp, 1957)

Historiador i metge.

Vida i obra

El 1928 fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Barcelona, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona. El 1935 assumí la presidència de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, càr- rec que ocupà fins a la mort. Amic personal d’Eduard Toda, fou el creador de l’arxiu fotogràfic del monestir de Poblet. Des del 1925 impulsà la restauració del santuari selvatà de Paret Delgada. Publicà diverses obres de divulgació sobre els monestirs cistercens de Poblet (1921), Santes Creus (1927) i Sant Pere de Rodes (1927). Col·laborà en les revistes Sol Ixent (Cadaqués 1928), Revista del Centre de Lectura de Reus (1929) i Boletín Arqueológico (Tarragona 1932-52). A la seva mort deixà diversos treballs inèdits. El seu fons personal el conserva el seu net, Joaquim Masdéu Guitert, a la Selva del Camp.

Lectures
  1. FORT COGUL, E.: Joaquim Guitert i Fontseré. In memoriam, Santes Creus 1957.