Joaquim Maluquer i Sostres

(Barcelona, 1930)

Advocat, sociòleg i ornitòleg.

El 1963 es doctorà en sociologia a la Universitat de Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne i el 1973 obtingué el doctorat en dret a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada La política algodonera: 1940-1970. A més, durant la dècada del 1960 publicà diversos estudis sobre l’economia i la societat catalanes. El 1976 impulsà la realització del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans. Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural (1976-78, 1998-99). Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i, posteriorment (1980-84), secretari del Consell Executiu. Al llarg de la seva vida ha col·laborat intensament en la premsa barcelonina i, en la dècada del 1990, publicà algunes biografies sobre personatges significatius del món cultural català. Entre la seva bibliografia també cal destacar: L’estructura econòmica de les terres catalanes (1963), Població i societat a l’àrea catalana (1965), Consejo económico-social de Cataluña: ordenación industrial, coordinación y promoción del desarrollo (1973), Teoria econòmica i ecologia (1978), Rafael Patxot i Jubert: mecenes i científic (1994), Joan Maluquer i Viladot: jurisconsult i polític (1995), Memòria amb figures (1997) i Del Quebec a la Patagònia (2000).