Vida i obra
Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882. El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort. Fou un investigador nat, un arxiver exemplar (premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914) i un historiador extraordinàriament prolífic. Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics, dipòsit documental que es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa, i uns 500 articles editats en diaris i revistes locals. D’aquesta abundosa producció destaca, pel caràcter definitiu que el mateix Sarret li atorgà, l’obra Monumenta historica civitatis Minorisae,publicada en cinc volums entre el 1921 i el 1925, i dedicats a la història política i religiosa de la ciutat, la indústria i els gremis, i la lluita antinapoleònica. Sarret fou especialment un medievalista que combregà amb la tendència romàntica hereva del s. XIX, si bé no pas exempta d’un positivisme flagrant, plasmat en el culte al document. La seva producció és molt extensa: des d’obres de caràcter etnològic avant la lettre, com Ethologia de Manresa (1901), fins a una abundant obra de temàtica religiosa, entre la qual destaquen els llibres destinats a aclarir el misteri del miracle de la Llum de Manresa, i la multitud de monografies dedicades a l’advocació mariana.
No es pot ignorar la seva contribució a la historiografia de la guerra del Francès, amb obres com El incendio de Manresa (1911), Maurici Carrió y Coll y Maurici Carrió y Serracanta (1909) i Las Banderas del Bruch (1925);com tampoc la seva obra dedicada a la institució del Sometent: Lo Sometent de Manresa y son districte (1894).
Sarret visqué plenament immers en l’ambient catalanista i clerical que l’envoltava i que al mateix temps defensà. Fou fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, bressol de la militància catalanista. Malgrat això, com recorda Josep Maria Gasol, Sarret, que era un home de dretes i de missa i comunió diàries, fou titllat d’anticlerical i de traïdor de la causa catalanista. Tota una ironia, perquè des del 1895 estava adscrit a les files de la Lliga Regional de Manresa, entitat adherida a la Unió Catalanista. Membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona des del 1912, a les portes de la mort esdevingué el degà dels arxivers de Catalunya.
Lectures
- d. a.: “Homenatge a Joaquim Sarret i Arbós (1853-1965)”, Miscel·lània d’Estudis Bagencs,5, CEB, Manresa 1987.