Joaquim Xirau i Palau

(Figueres, 1895 — Ciutat de Mèxic, 1946)

Filòsof.

Vida i obra

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, es doctorà en filosofia i en dret a Madrid, on entrà en contacte amb Ortega y Gasset, García Morente, Gaos i, en l’àmbit pedagògic, amb Cossío. Entre el 1926 i el 1927 fou catedràtic de filosofia a les universitats de Salamanca i Saragossa, i des del 1928 a la de Barcelona. Allà liderà la renovació de la universitat i exercí una poderosa influència sobre els seus deixebles. A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola marxà a França i es traslladà a Mèxic, on esdevingué professor de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). En la seva obra es troba un intent de superar l’intel·lectualisme, que és incapaç de resoldre la crisi moderna entre allò que és i allò que hauria de ser. Segons expressa l’autor, s’ha de saber trobar la confluència entre els àmbits dels fets i dels valors, que no es poden plantejar per separat. Per això, proposà una fenomenologia harmonitzadora de diverses tendències, basada en una metafísica de l’amor i orientada cap a la reforma de la societat a través de l’educació. Des del 1989, l’Ateneu Barcelonès concedeix anualment el premi Joaquim Xirau d’assaig.

Entre les seves obres, destaquen: Leibniz. Las condiciones de la verdad eterna (1921, tesi doctoral de filosofia), Rousseau y las ideas políticas modernas (1923, tesi doctoral de dret), Descartes y el idealismo subjetivista moderno (1927), El sentido de la verdad (1927), La teoría de los valores en relación con la ética y el derecho (1929), L’Amor i la percepció dels valors (1936), Amor y mundo (1940), La filosofía de Husserl: una introducción a la fenomenología (1941, 2a ed. 1966), Lo fugaz y eterno (1942), Vida, pensamiento y obra de Bergson (1944), El pensamiento vivo de Juan Luís Vives (1944), Manuel B. Cossío y la educación en España (1945, 2a ed. 1970), Vida y obra de Ramón Llull. Filosofía y mística (1947), i Pedagogia i vida (1986), una antologia d’escrits sobre filosofia de l’educació. També s’han publicat unes Obras (1963) i les Obras completas (1998-2000), en quatre volums.

Lectures
  1. ABELLÁN, J.L.: “Joaquín Xirau: el sentido ontológico del amor y su proyección erasmista”, El exilio filosófico en América. Los transterrados de 1939,FCE, México 1998, p. 47-64.
  2. AJUNTAMENT DE FIGUERES / DIPUTACIÓ DE GIRONA: Joaquim Xirau, 1895-1946: bibliografia, Figueres 1995.
  3. AUBACH GUIU, A.: Fonamentació axiològica de la pedagogia de Joaquim Xirau, UB, Tarragona 1985.
  4. GOTSENS, J.; VILANOU, C. (ed.): Joaquim Xirau: en el centenari del fundador de la Facultat de Pedagogia (1895-1946), UB, Facultat de Pedagogia, Barcelona 1995.
  5. GUY, A.: Axiologie et métaphysique selon Joaquim Xirau: le personalisme contemporain de l’École de Barcelone, Universitat de Tolosa, 1976.
  6. SÁNCHEZ CARAZO, J.I.: Joaquim Xirau: 1895-1946, Ed. del Orto, Madrid 1997.