Diplomat en ciències empresarials, llicenciat en periodisme i doctor en història, fou professor del Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona. Possiblement, fruit d’aquesta formació pluridisciplinària desenvolupà un ampli ventall d’interessos. Una de les temàtiques més reiterades en les seves obres ha estat la de les heterodòxies religioses. En aquest camp ha publicat diversos llibres sobre els càtars, els valdesos i la Inquisició. En la seva obra Inquisició Espanyola i cultura renaixentista (premi Octubre Joan Fuster de l’any 1977), defensà amb vehemència la controvertida tesi –d’altra banda ja apuntada per Joan Fuster– de la responsabilitat del Sant Ofici en la castellanització lingüística i cultural de la València del s. XVI. També dedicà diverses obres a la qüestió de les minories nacionals i els nacionalismes europeus i, finalment, realitzà diverses aportacions sobre les condicions de vida de les classes treballadores com ara l’opuscle Vida del treball a tallers i fàbriques (1965).
Entre la seva bibliografia cal destacar: Pere el Catòlic i Simó de Montfort (1960), Alfons “el Cast”: el primer comte-rei (1961), Les cultures minoritàries europees (1963), Els Heretges catalans (1963), Vida del treball a tallers i fàbriques: teoria de les nacions (1965), “Icaria: vida, teorías y obra de Etienne Cabet; sus seguidores catalanes y experimentos comunistas icarianos”, Cuadernos de Historia Económica, 7 (1972), Historia de España (1975), Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià (1978) i La Bíblia valenciana: recuperació de la història d’un incunable en català (1993). Pòstumament ha sortit editat el llibre Sis rostres del nacionalisme a Europa (2000), on l’autor reflexiona sobre el fet nacional contemporani a partir de les figures de Mistral, Kardelj, Connolly, Pétain i Hitler.