Vida i obra
Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942. Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s. xvii, dirigida per C. Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant. El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964. Fou vicedegà i director de la secció valenciana de l’Escola d’Història Moderna del CSIC, amplià estudis a Lisboa, París, Roma i Friburg i participà en el X Congrés Internacional de Ciències Històriques. El 1964 es traslladà a la Universitat de Madrid, on exercí les càtedres d’història d’Espanya moderna i, des del 1974 fins al 1994, d’història universal contemporània. També fou professor d’història de les relacions internacionals a l’Escuela Diplomática; dirigí la secció d’història social de l’Institut Balmes de sociologia del CSIC des del 1967 fins al 1975 i, des d’aleshores, l’obra Historia de España ‘Menéndez Pidal’, que ha reestructurat i ampliat. El 1978 fou nomenat membre numerari de la Real Academia de la Historia. Ha estat guardonat amb diversos premis i condecoracions, com el Menéndez Pelayo (1949), el Nacional de literatura (1963), el d’història d’Espanya (1981) i els graus de doctor honoris causa per les universitats de Múrcia (1985) i València (1991).
La seva obra combina tres fronts: la reflexió sobre la disciplina, la investigació i la síntesi en manuals universitaris. Els seus treballs historiogràfics han estat pioners en el gènere per la manera de tractar corrents i autors en el context històric corresponent. Aquests estudis se centren en la producció espanyola dels s. xix i xx, amb aportacions sobre la historiografia liberal, Modesto Lafuente, Rafael Altamira –un clàssic que ha recuperat– i la historiografia franquista de la postguerra i la renovació de les dècades del 1960 i el 1970. Les investigacions històriques que ha dut a terme, en un primer moment, se centraren en l’època moderna, però durant els anys cinquanta s’orientaren vers l’època contemporània. Paral·lelament al canvi de segles, també es produí una transformació de plantejaments i continguts, per la qual passà de la història política a la història social. El 1952 publicà un treball que fou una crida a la nova manera de fer història: Conciencia burguesa y conciencia obrera en la España contemporánea. Des d’aleshores, sense abandonar els segles moderns, la seva producció s’ha centrat en el s. xix, on ha destacat com a investigador reeixit de l’època isabelina, el Sexenni Democràtic i la Restauració, subratllant la transformació social, l’abast i els límits de les reformes liberals i la inserció del procés històric espanyol en el context europeu. També ha treballat aspectes polítics com el nacionalisme, el federalisme, les relacions internacionals i la crisi del 98, i temes culturals com el positivisme o l’estudi d’obres literàries –de Galdós a Sender–, on ha proposat un nou mètode d’anàlisi històrica.
Jover ha estat un professor excel·lent i ha dirigit nombroses tesis. Ha escrit síntesis innovadores sobre l’època contemporània, entre les quals Introducción a la historia de España (1963), juntament amb A. Ubieto, J. Reglà i C. Seco, que fou un text alternatiu a la interpretació oficialista. També publicà una síntesi sobre la Restauració dins el volum VIII de la Historia de España dirigida per Tuñón de Lara (1981) i, recentment, España: sociedad, política y civilización (siglos XIX-XX) (2000) amb la col·laboració de G. Gomez-Ferrer i J.P. Fusi.
Entre la seva bibliografia cal destacar: Llibres: 1635. Historia de una polémica y semblanza de una generación (1949), Conciencia burguesa y conciencia obrera en la España contemporánea (1952), Política mediterránea y política atlántica en la España de Feijóo (1956), Carlos V y los españoles (1963), Política, diplomacia y humanismo popular. Estudios sobre la vida española en el siglo XIX (1976), 1898: Teoría y práctica de la redistribución colonial (1979), Realidad y mito de la Primera República (1991), La civilización española a mediados del siglo XIX (1992), Historia y civilización. Escritos seleccionados (1997) i Historiadores españoles de nuestro siglo (1999). Articles i capítols de llibres: “La guerra de independencia española en el marco de las guerras europeas de liberación, 1808-1814”, La guerra de Independencia española y los Sitios de Zaragoza (1958); “El siglo XIX en la historiografía española contemporánea, 1939-1972”, dins J.M. Jover (dir.): El siglo XIX en España. Doce estudios (1974); “Corrientes historiográficas en la España contemporánea”, Once ensayos sobre la Historia (1975); “Caracteres del nacionalismo español, 1854-1874”, Actas del Simposio sobre posibilidades y límites de una historiografía nacional (1983); “Ramón J. Sender. Biografía y crítica”, dins Ramón J. Sender: Míster Witt en el Cantón (1987); “Federalismo en España. Cara y cruz de una experiencia histórica”, dins G. Gortázar (ed.): Nación y Estado en la España liberal (1994); “Rafael Altamira y la historia de la Civilización”, Catedráticos en la Academia, Académicos en la Universidad (1994), i “Auge y decadencia en España. Trayectoria de una mitología histórica en el pensamiento español”, dins A.R. de las Heras et al. (ed.): Sobre la realidad de España (1994).
Lectures
- BALDÓ LACOMBA, M.: “Laudatio” i “Biobibliografia”, a Jover, J.M.: Historia y civilización. Escritos seleccionados, Universitat de València, 1997.
- CUENCA TORIBIO, J.M.: “La historiografía sobre la edad contemporánea”, a Andrés-Gallego, J. (ed.): Historia de la historiografía española, Encuentro, Madrid 1999.
- GARCÍA I MARTÍNEZ, S.: “Laudatio”, Acto de investidura de doctor ‘honoris causa’ del profesor José María Jover Zamora, Universitat de Múrcia, 1985.
- LÓPEZ CORDÓN, M.V.: “La obra y la personalidad de José Mª Jover”, Cuadernos de Historia Moderna y Contemporánea, 8, 1987.
- MORALES, A.: “Entrevista al profesor Jover”, Nueva Revista, 43, 1996.
- PIQUERAS ARENAS, J.A.: “Treinta años de una llamada historia social (Un hito historiográfico de Jover Zamora)”, Cuadernos de Historia Moderna y Contemporánea, 4, 1983.