Vida i obra
Llicenciat en dret a Barcelona (1921), estudià estadística a Pàdua (1924) amb Conrado Gini, i a Londres (1925-26). A Itàlia, realitzà el primer càlcul modern de la renda nacional de l’economia espanyola, que publicà a Roma (“La richesse et le revenu de la Peninsule ibérique”, Metron. International Review of Statistics, V, 4, 1926) i a Barcelona (“Quina era la riquesa d’Espanya en 1924?”, Economia i Finances, 11-16-7-1925). Significativament, fins trenta anys més tard no es publicà a Madrid (en la Revista de Economía Política, VI, 2, 1955). Com a estudiós dels cicles –que, per definició, se succeeixen en un temps històric i en un espai definit–, director de l’Institut d’Investigacions Econòmiques de la Generalitat de Catalunya i membre de la Econometric Society, el 1931 participà en el congrés de Tòquio d’aquesta societat, després d’un llarg i intel·lectualment profitós viatge en tren. Es coneixen el seus estudis sobre cicles realitzats a Catalunya, entre el 1925 i el 1936, i a Veneçuela, entre el 1936 i el 1948; n’hi ha una selecció en Crisis i cicles econòmics (1991). Però no es coneixen els seus informes veneçolans per a l’Standard Oil i per a la Shell (des del 1941), ni els seus treballs, des del 1945, als Estats Units: a la Columbia University, a la Catholic Economic Association, a una missió econòmica de l’ONU a Xile, a la Rockefeller Foundation i al gabinet d’estudis International Economic Development & M . Castellví, Inc. de Nova York, on col·laborà amb Jaume Miravitlles, periodista econòmic i polític, historiador i geopolític, antic director de comunicació i imatge de la Generalitat. En canvi, com a historiador de la població catalana, i sota l’impuls de la Fundació Patxot, Vandellòs dictaminà el 1935 una suposada “decadència” provocada per l’”excés” d’immigració. Ho feu cent anys després que Jaume Balmes expliqués raonablement i econòmicament la reducció del nombre de membres de les famílies catalanes, i quaranta anys després que Pere Estasen proposés disminuir l’emigració catalana a Amèrica i augmentar la immigració turística i la vinguda d’estrangers amb capacitat inversora. Mentrestant (anys 1920-30) l’economia –i la societat– catalana iniciava un gran procés de modernització i de diversificació.
Lectures
- Pasqual Escutia, J.: Un economista catalán: José Antonio Vandellòs Solà (1899-1950), tesi doctoral, UB, 1985.
- Simon i Tarres, A.: Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1995.