Josep Alcina i Franch

(València, 1922 — Madrid, 2001)

Antropòleg i arqueòleg.

Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres. Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana. Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica. És autor de més d’una trentena de llibres, entre els quals cal destacar: En torno a la Antropología Cultural (1975), Arte y Antropología (1982), Pre-Columbian Art (1983), Bibliografía básica de Arqueología Americana (1985), El Descubrimiento científico de América (1988), Arqueología antropológica (1989), Indianismo e indigenismo (1990), Diccionario de Arqueología (1998) i Las bibliotecas de Alfonso V de Aragón en Nápoles. Fondos valencianos (2000). Deixà prop de 70 obres inèdites, entre articles i llibres, i s’han escrit diversos estudis sobre la seva tasca investigadora.