Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964. Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo (1970). En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església. Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana, primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92. El 1984 rebé el premi Josep Sanabre per l’obra Llengua i catecisme de Mallorca, entre la pastoral i la política (1992). Ha publicat nombrosos articles referents a la seva especialitat i a la congregació religiosa a la qual pertany. Especialista en història antiga de l’Església, ha publicat l’edició crítica Consenci. Correspondència amb sant Agustí (1987), que conté el text de la circular del bisbe Sever de Menorca, important document del s. V, i ha tingut cura d’algunes biografies de personatges significatius de la història religiosa a les Illes Balears, com ara Antoni Roig i Reixart i Joaquim Rosselló i Ferrà. Ha estat professor de la Universitat de Deusto (1970-77) i del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (des del 1970) i ha exercit el seu mestratge en diferents instituts religiosos. També fou bibliotecari de la Societat Arqueològica Lul·liana. Acadèmic corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Academia de la Historia, fundador i president de la Societat d’Història de l’Església a les Illes Balears, actualment és el coordinador de la Història de l’Església a les Illes Balears corresponent al Projecte Flórez 2000. La seva aportació historiogràfica més significativa fa referència als orígens del cristianisme a les Illes Balears; sobre aquesta qüestió ha publicat treballs exemplars, sobretot per la revisió i l’exhaustivitat documentals i l’anàlisi crítica. A més, ha estudiat en profunditat la història dels sínodes de la diòcesi de Mallorca i ha fet incursions rellevants en la història de l’Església de Mallorca des del s. XIII fins al XVIII. També ha investigat els orígens de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors i la figura del seu fundador. La complexitat de la seva obra el fa, indubtablement, un dels historiadors més significatius de la història religiosa a les Illes Balears.
Entre les seves obres també cal destacar: Antoni Roig i Rexart peoner de la caritat a Mallorca (1987), Llengua i catecisme de Mallorca, entre la pastoral i la política (1992), L’Església com a poble de Déu. Notes d’eclesiologia (1993), Guía para visitar los Santuarios Marianos de Baleares (1997), Història de l’Església de Mallorca. Del Barroc a la Il·lustració (1563-1800) (2002) i en col·laboració amb Manuel Soler i Palà, Joaquim Rosselló i Ferrà. Un misionero de corazón (1997).