Formà part del cos d’enginyers i destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística. Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers. Acabada la guerra del Francès, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores. El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput; el resultat fou l’ordenació sistemàtica, en 53 volums, encara inèdits, de tota la documentació sobre aquest tema dels s. XVI, XVII i XVIII. La seva aportació més valuosa fou el descobriment de nombrosos projectes de fortificació i al voltant de 1.500 plànols desconeguts fins aleshores. Publicà un Informe sobre la comisión de historia en el Archivo de Simancas, una Colección de documentos relativos al combate naval de Lepantoi feu una traducció comentada de Memorias históricas sobre el arte del ingeniero y del artillero en Italia, desde su origen hasta principios del siglo XVI, de Carlo Promis. Fou nomenat membre corresponent de la Real Academia de la Historia.