Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes (Alacantí), on començà a interessar-se per l’arqueologia. El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas (Alicante), i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació. Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’Albufereta d’Alacant, entre d’altres, de les quals publicà els resultats i notes informatives. El 1953 deixà el càrrec de director efectiu del museu, però en continuà essent director honorari. Ingressà en la Real Academia de la Historia i fou membre de la Sociedad Antropológica y Prehistórica de Madrid. Entre les seves obres també destaquen Las figuras femeniles de la necrópolis de la Albufereta, Benidorm y su contorno arqueológico i Investigaciones submarinas en la isla de Nueva Tabarca.