Vida i obra
Ha centrat la seva recerca en la història política de la Corona d’Aragó, especialment en l’interregne i el regnat de Ferran d’Antequera. Ha tingut també un paper extraordinari en la revitalització i dignificació de la història local, dotant-la d’un estatus científic i un rigor que no tenia. Les seves aportacions a la història de la Safor, sobretot per al coneixement d’un període esplendorós en aquesta comarca –el ducat de Gandia i el comtat d’Oliva–, han estat fonamentals per a la recuperació de fonts arxivístiques fins aleshores negligides o fins i tot desconegudes. Camarena és un dels historiadors valencians que han contribuït a donar impuls a aquest tipus de recerques, que els últims anys s’han mostrat molt fructíferes i enriquidores.
Nascut en un petit llogaret rural de la part més muntanyosa de la Safor, després de les primeres lliçons a l’escola del poble li calgué baixar a Gandia per realitzar els estudis de batxillerat. Durant la guerra civil es guanyà la vida amb l’estraperlo i, malgrat que fou secretari de les Joventuts Socialistes Unificades del seu poble (1935-39), no sofrí represàlies. El 1939, a divuit anys, fou cridat a files i hagué de servir l’exèrcit durant més de deu anys, cosa que li suposà perdre un contracte de professor d’espanyol a la Universitat de Pittsburgh (Estats Units).
El 1946 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València, en l’especialitat de geografia i història, amb premi extraordinari, el mateix reconeixement que es guanyà el 1949 amb la tesi doctoral inèdita titulada El reino de Valencia bajo Fernando I de Aragón, que defensà a la Universidad Complutense de Madrid.
Fou professor auxiliar del catedràtic M. Ballesteros i director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics Alfons el Magnànim (antecedent de l’actual Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, de la Diputació de València). Des d’aquesta privilegiada posició mantingué contactes molt estrets amb un grup de joves catedràtics –Miquel Tarradell, Emili Giralt, José M. Jover o Joan Reglà–, que començaven a fer-se un lloc a la Facultat de Geografia i Història de València, convertint-la en una de les més avançades de l’Estat espanyol. L’any 1950 Camarena abandonà la seva futura i brillant carrera a la facultat, i tornà a la Safor per exercir de professor de secundària i director de l’Institut Laboral Ausiàs March de Gandia.
La dedicació a la docència no ha estat un obstacle perquè la seva tasca com a investigador continués donant bons i valuosos fruits. Ha participat assíduament en diferents convocatòries del Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, com a investigador i també com a organitzador. La seva primera aparició fou el 1955, any que, en col·laboració amb el seu mestre Manuel Dualde i Serrano, presentà, en el IV Congrés de la Corona d’Aragó, un interessant treball sobre el Compromís de Casp titulat El interregno y el Compromiso de Caspe. Fruit d’aquest interès i de l’aprofundiment en el coneixement d’aquest episodi crucial en la història de la Corona d’Aragó fou una monografia escrita en col·laboració amb Dualde i premiada per la Diputació de Saragossa: El Compromiso de Caspe (1964). Juntament amb Emiliana Furió presentà dos treballs en el IX Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (1977): Drets pertanyents al senyor rey en lo Regne de València i El Repartiment de la zona de Játiva.
Des de les aules de Gandia Camarena feu una tasca extraordinària, no solament en la docència i en la sensibilització dels joves cap a la cultura i la història pròpies, sinó també com a dinamitzador cultural en una època encara fosca i tancada. El seu treball com a ensenyant, en un sentit absolutament modern, ha merescut un reconeixement generalitzat per unes quantes generacions de saforencs. Molt abans que les noves tendències pedagògiques assenyalessin la reivindicació de l’entorn, Camarena ja explicava una geografia i una història que partien de la realitat més immediata de l’alumne, dels paisatges dels voltants, de la toponímia i de l’observació d’allò més quotidià. A més a més, col·laborà en una emissora de ràdio al mateix Institut, feu conferències, i publicà tres fascicles d’una valuosa Colección de documentos inéditos para la historia de Gandia y su comarca (1959-61).
Les seves darreres aportacions han estat obres de divulgació sobre història local, fetes amb rigor i amb un interès extraordinari, com el discurs de recepció que llegí com a director de número del Centre de Cultura Valenciana –“Toponimia e historia del distrito de Gandía”, dins Anales del Centro de Cultura Valenciana (1973).
Nomenat president honorari del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (CEIC), l’any 1993 rebé un homenatge a la Sala de Corones del Palau Ducal de Gandia i, més tard, el 1997, es publicà un volum en col·laboració entre el CEIC Alfons el Vell i l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni, amb un conjunt d’articles fets pels historiadors més importants de la comarca de la Safor: Miscel·lània Josep Camarena. Dins del fons bibliogràfic de l’Arxiu Històric de Gandia es troba la Biblioteca Josep Camarena, formada per una gran quantitat de volums cedits de la biblioteca personal de l’historiador, i també per la seva bibliografia.
Entre les seves obres destaquen: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1952); “Función económica del General del Regne de València”, dins Anuario de Historia del Derecho Español (1955); “Necrología: Don Manuel Dualde Serrano”, dins Hispania (1955); Gandia (1959); “La herencia que recibe Alfonso el Magnánimo”, dins Estudios sobre Alfonso el Magnánimo (1960); “La Virgen de los Desamparados durante la Guerra de la Independencia”, dins Saitabi (1962); Historia del distrito de Gandia (1965); Padrón demográfico-económico del Reino de Valencia ¿1735? (1966); Focs y morabatins de Ribagorza: (1381-1385) (1966); La política peninsular de Pedro el Ceremonioso, VIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (1973); “De la historia de Oliva i Rebollet”, dins Iniciación a la historia de Oliva (1979); “Documents per a una història de La Safor”, dins Guaita (1982); “Documents per a una història de La Safor”, dins Ullal (1982), i La Safor del segle VIII al XVII (1984). També ha col·laborat amb A. Ferrando i Francés (dir.) en el Llibre del Repartiment de València (transcripció: Josep Camarena i Mahiques [et al.]), València 1984; Catálogo del archivo histórico municipal de Vila-Real (1986), en col·laboració amb J.M. Doñate Sebastià; “Reconquista y repoblación en la comarca de Gandia”, Aula de humanidades y ciencias. Serie histórica, Academia de Cultura Valenciana (1986); Gandia, un itinerari pel passat (1992); pròleg a l’obra de Josep Maria Ferrairó: Un passeig per la natura urbana a Gandia: (de la Passarel·la al Parc de St. Pere) (1996); “Alle origini della storia di Oliva (Spagna): il castello di Rebollet e i Carroz”, dins Quaderni Bolotanesi (1997); “La storia di Oliva (Spagna). Riusech e Centelles, signori e conti”, dins Quaderni Bolotanesi (1998).
Lectures
- MORA, I.: Josep Camarena i l’ocàs del món rural, Gandia 1988.