Vida i obra
Fou conegut pel seu títol de baró de San Petrillo i era descendent de la família Caruana Brignone, originària de l’illa de Malta i instal·lada a València el 1770. Després de fer el batxillerat a les Escoles Pies (1895), estudià dret a la Universitat de València, carrera que abandonà per la marina. El 1897 ingressà a l’Escola Naval del Ferrol, d’on sortí dos anys després com a guàrdia marina. Després d’haver passat per la corbeta Nautilus i el creuer Carlos V, el 1903 sortí de la nau escola Lepanto amb el grau d’alferes de navili. El 1908 passà a l’escala de terra i exercí diversos càrrecs en els ports de Vinaròs, Gandia, Dénia, Xàtiva i Altea, i finalment, el de segon comandant de marina del port de València. Es retirà el 1931 amb el grau de capità de fragata.
A partir d’aleshores es dedicà plenament a l’erudició i, en particular, als estudis sobre genealogia i heràldica, que havia iniciat el 1911 amb Los malteses en Valencia, una monografia sobre les famílies valencianes, entre d’altres la seva, d’ascendència maltesa. El 1920 ingressà al Centre de Cultura Valenciana, amb un discurs titulat “El doble sepulcro de los Boil”, que inaugurà també una sèrie sobre sepulcres nobiliaris. Fou acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia i també de la Reial Acadèmia de Sant Carles, on ingressà el 1940 amb el discurs “Las casonas solariegas”, una descripció de les cases i els palaus senyorials de València. Col·laborà en les revistes Anales del Centro de Cultura Valenciana, Archivo Español de Arte y Arqueología, Archivo de Arte Valenciano, Oro de Ley i Valencia Atracción, i en els diaris Levante i Las Provincias.
Els seus estudis històrics se centraren sobretot en les famílies nobiliàries valencianes: Los Próixita y el Estado de Almenara (1932), Los caballeros de la conquista (1939), Las capillas parroquiales. Sus blasones y sus patronos (1942) i Los Cruilles y sus alianzas (1946); però també s’interessà per la pintura medieval: “Filiación histórica de los primitivos valencianos”, sèrie publicada dins la revista Archivo Español de Arte y Arqueología (1932-41), i per la figura de sant Vicent Ferrer: Los parientes documentados del santo (1955).
Juntament amb S. Carreres i Zacarés, fou un dels impulsors d’Acció Bibliogràfica Valenciana i l’editor, també amb Carreres, de l’Autobiografia de Bernat Català de Valeriola (1929). Altres publicacions seves són: Cosas añejas (1919), La heráldica de Jávea (1933-42), Medallero valenciano (1933-56), Las piedras blasonadas del Museo y Academia de San Carlos, Heráldica española y nobiliaria universal i La torre de Bufilla (1947). També publicà versos i una novel·la sota el pseudònim de Pedro Sanz Barona. Fou tinent alcalde de l’Ajuntament de València i regidor d’arxius, biblioteques i museus.
Lectures
- ALMELA I VIVES, F.: Bio-bibliografía de D. José Caruana y Reig, Barón de San Petrillo, València 1956.