Vida i obra
Estudià batxillerat al Col·legi de la Concepció dels Pares Franciscans d’Ontinyent i cursà la carrera de dret a la Universitat de València com a becari del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, on obtingué la llicenciatura el 1929 i aconseguí el premi extraordinari. L’any 1930 es doctorà a la Universitat de Madrid amb la tesi Ideario político de Balmes, per la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat (1931), tesi que fou publicada el 1934. Amplià estudis per Europa, on accedí als corrents intel·lectuals i filosòfics del moment. A França (1931 i 1932) es posà en contacte amb els institucionalistes George Renard i Joseph Delos. A Alemanya (1933) aprofundí els seus coneixements sobre la filosofia general en estudiar un curs amb Martin Heidegger a la Universitat de Friburg. L’any 1935 obtingué la càtedra de filosofia del dret de la Universitat de Granada i posteriorment (1941) es traslladà a la UV, on impartí classes com a catedràtic de dret natural i filosofia del dret. Fou vicerector (1947-51) i rector (1951-67) de la UV.
Participà en gran nombre de trobades i congressos sobre filosofia, com els de Gredos, Roma (1946) i Mendoza (1949), així com el d’Intelectuales Católicos de París i el de Cooperación Hispanoamericana de Bogotà. També dictà cursos monogràfics a la Universitat de Puebla, a Mèxic (1959-60).
L’any 1975 es retirà del món acadèmic i, des de llavors, intensificà la seva tasca com a conferenciant i articulista tant en premsa periòdica (especialment en Las Provincias) com en revistes especialitzades.
La seva intensa activitat queda reflectida pel gran nombre d’institucions en les quals participà: fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, de l’Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació, membre honorari de les Universidades Nacionales de la República Argentina, director de número electe del Centre de Cultura Valenciana i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. A més, fou objecte de moltes distincions i posseí les creus del mèrit civil, d’Alfons X el Savi i la d’Isabel la Catòlica.
Corts i Grau és l’autor d’un gran nombre de publicacions entre les quals destaquen: Introducción gnoseológica a la Filosofía del Derecho (1941), Principios de Derecho Natural (1944), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Los juristas clásicos españoles (1948), Curso de Derecho Natural (1953), Estudios filosóficos y literarios (1954), El Hombre en vilo (1958), Los humanismos y el hombre (1967), Historia de la Filosofía del Derecho (1960), Las declaraciones de derechos y el derecho natural (1969), Anotaciones previas al pensamiento ético jurídico de Martin Heidegger (1970-71), El pacifismo de Juan Luis Vives (1976-77) i De Nietzche a Sartre (1983). En el seu pensament es barregen influències de la filosofia cristiana, com també corrents contemporanis i la filosofia de pensadors com Peter Wust, Gabriel Marcel o Simone Weil.
Lectures
- FERRI CHULIO, A. de S.: “Excmo. Sr. Dr. D. José Corts Grau, Catedrático de Filosofía del Derecho, Rector Magnífico de la Universidad de Valencia”, Programa d’actes de les tradicionals festes d’agost, Fortaleny 1995.
- Filosofía y Derecho, Estudios en honor del profesor José Corts Grau, 2 vol., Universitat de València, 1978.