Passà a Menorca gran part de la seva vida en actiu. Fou president de l’Ateneu de Maó (vg. Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó) (1931-36) i vicepresident de la subcomissió de monuments històrics i artístics de Menorca. Sobre aquesta illa publicà algunes monografies històriques: El Colegio de Artillería en Menorca (1917) i El desastre de 1798: Pérdida de la isla de Menorca (1922). A banda d’altres obres literàries, és també autor del llibre Servicios prestados por el Cuerpo de Artillería en el sitio y defensa de Tarragona en 1811 (1912), i de l’opuscle Consideraciones menorquinas sobre la reconquista de Mallorca (1930).