Vida i obra
Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià. Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment. Del s. XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII. Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià. Bona part del seu fons personal, manuscrit i imprès, es pot consultar en el fons Serrano Morales de l’Arxiu Municipal de València. De la seva producció historiogràfica cal esmentar: Memoria histórica sobre la creación del batallón de artillería de Milicia Nacional de Valencia, y noticia de sus servicios y hechos de armas hasta la conclusión de la guerra (1841), Apuntes históricos de la Milicia Nacional de Valencia, desde su creación en el año 1820 hasta 1823 (1858) i Valencia durante la guerra civil de los siete años (1873). En l’àmbit periodístic, col·laborà en El Fénix (1844-49) i la Revista Edetana (1848-49), amb articles de tema històric, de costums valencians, d’art, de temes d’actualitat i religiosos, especialment d’història bíblica. Els anys 1868 i 1869 escriví en El Mercantil Valenciano una sèrie d’articles biogràfics sobre escriptors valencians contemporanis i sobre història del s. XIX. Col·laborà assíduament en l’anuari Lo Rat-Penat. Calendari llemosí (1874-81) i en la revista cultural Valencia Ilustrada (1877-78), amb poesies i articles sobre literatura, història i costums de València. Relacionat amb Constantí Llombart, s’interessà per la llengua catalana i propugnà la dignitat lingüística, fos quin fos el registre, popular o culte, de la llengua escrita, en estudis com La llengua d’oc (1878) i en la inèdita Fraseologia per facilitar llegir i escriure lo llemosí de l’any 1300 fins hui. Recapitulació de varis autors, datada el 1878, de la qual es conserven les proves d’impremta de l’edició que n’havia de fer Lo Rat Penat, del qual Orga fou vicepresident. El tema de la llengua es troba també en poemes com Defensa de la nostra parla (1878). Escriví altres poemes de circumstàncies en llengua catalana, com la lloa Espanya, en la inauguració del Teatre de la Princesa (1853), i un sonet a l’impressor Ibarra. Llombart li publicà el col·loqui Conclau en la fossa a Los fills de la morta viva. Estrenà, el 1840, el sainet Fray Gerundio y Tirabeque, feu arranjaments de drames de Ducange i Dumas, publicà el drama Entrada de Alfonso XX en Valencia, en 1875 i traduí diversos llibrets d’òperes italianes.
Lectures
- IGUAL ÚBEDA, A.: Historia de Lo Rat-Penat, Excel·lentíssim Ajuntament de València, 1959, p. 69.
- LLOMBART, C.: Los Fills de la Morta Viva, Impremta d’Emili Pasqual, València 1883, p. 318-336.
- MARTÍ MESTRE, J.: Llengua i Renaixença. L’obra lingüística de Josep d’Orga i Pinyana (1800-1881), XIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (París, 4 a 10 de setembre de 2000) [en premsa].
- — L’interès per l’onomàstica durant la Renaixença. Josep d’Orga i Pinyana (València, 1800-1881), “Homenatge a Ramon Amigó”, Societat d’Onomàstica Catalana, Barcelona [en premsa].
- SERRANO MORALES, J.E.: Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia, Impremta de F. Domènech, València 1898-99, p. 422-429.
- SIMBOR, V.: Els orígens de la Renaixença valenciana, UV, 1980, p. 87 i 151.
- VIVES MORA, F.: “Don José de Orga”, Valencia Ilustrada, I, p. 225-227.
- — “D. José de Orga”, Almanaque Las Provincias para 1882, p. 345-346.