Estudià a la Universitat de Barcelona i fou deixeble de P. Bosch i Gimpera. Formà part del Servei d’Investigacions Arqueològiques creat per la Mancomunitat de Catalunya i col·laborà en la fundació del Museu Arqueològic de Barcelona, del qual es convertí en conservador a partir de la seva formació l’any 1932, càrrec que exercí fins a la mort. També fou secretari de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria.
Si bé originàriament es dedicà a la prehistòria i no l’abandonà mai del tot, estudià sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya. Com a investigador, treballà al Museu d’Arqueologia vinculat a Bosch; després de la guerra civil, fou depurat i fins a cert punt arraconat dins l’organigrama del museu per la seva ideologia catalanista i republicana. No obstant això, els seus coneixements, i molt especialment el seu control de la xarxa d’afeccionats locals de les comarques barcelonines, el feren imprescindible. Així, de facto exercí de comissari provincial d’excavacions arqueològiques, tot i que no en fou nomenat. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del comitè permanent de la UISPP i president del Club d’Amics de la UNESCO fins a la seva mort, exercí molt breument com a professor universitari d’arqueologia clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) i als Estudis Universitaris Catalans, sempre abans del 1939.
Realitzà nombroses excavacions en tota la província de Barcelona, especialment a la ciutat romana de Barcino, a la ciutat romana de Baetulo, a les termes romanes de Caldes de Montbui i a les coves del Toll i de les Toixoneres (Moià), entre d’altres. També intervingué a la ciutat romana de Gerunda, al poblat ibèric de Tivissa, a les vil·les romanes Fortunatus de Fraga i Dehesa de la Cocosa de Badajoz. Els seus excel·lents treballs de camp el portaren a ser nomenat comissari direc-tor de les excavacions de Mèrida.
La seva bibliografia científica es troba publicada a la revista Ampurias, 33-34. Entre les obres de síntesi sobre l’arqueologia catalana i espanyola destaquen El poblament prehistòric a Catalunya (1930); Forma Conventus Tarraconensis. I. Baetulo-Blanda (1928); La vida en España en la época romana (1944), i Carta arqueológica de España. Barcelona (1945). També és autor de nombrosos escrits polítics i d’història medieval i contemporània de Catalunya. El seu fons documental roman actualment a l’IEC.