Nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull, estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839. Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona. El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona. Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona (1847), membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1848), de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1852). Succeí Pau Milà i Fontanals en la càtedra de teoria i història de les belles arts (1857-80) i fou vocal de la comissió provincial de monuments històrics i artístics i de la Real Academia de San Fernando. Per orientar la seva carrera professional al món de l’art, abandonà l’advocacia i els seus càrrecs a la Casa de Maternitat i Expòsits, a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la Diputació Provincial i a la Caixa d’Estalvis de Barcelona. A partir d’aleshores, esdevingué director artístic del Gran Teatre del Liceu des de la seva fundació (1847), fou membre de l’Accademia Fiorentina del Disegno i de la de Belle Arti de Milà (1876), director del Museu Provincial d’Antiguitats (1879) i de l’Escola de Belles Arts de la Llotja (1880). Publicà Memoria sobre las Bellas Artes (1848), Memoria relativa á la formación, antigüedad, vicisitudes y belleza de la lengua catalana (1848), Teoría é historia de las Bellas Artes (1859, refós el 1874 en Teoría estética de las artes del dibujo), Museo europeo de pintura y escultura (1860), Nociones de arqueología española (1864), Nociones de arqueología cristiana (1867), Consideraciones estéticas sobre la naturaleza y objeto de la música (1868), Teoría estética de la arquitectura (1875) i El arte en el teatro (1875). Culminà la seva obra amb Las Bellas Artes (1875) i l’opuscle Las artes suntuarias (1880). Col·laborà en diverses publicacions i en l’obra Glorias de la pintura (1860-61) i fou el fundador de la revista El Arte (1859).