Vida i obra
Fill d’un magistrat de Ledaña (Conca), a cinc anys es traslladà a València amb la seva família perquè el seu pare fou destinat a l’Audiència Territorial d’aquesta ciutat. Estudià primer a les Escoles Pies i, més tard, es llicencià en dret a la Universitat de València, encara que no exercí la seva professió. En la seva vida particular s’ocupà del patrimoni familiar, vitícola a Conca i agrícola a Castelló, i com molts altres intel·lectuals valencians, no fou aliè a la realitat sociocultural de la ciutat i participà activament en les diverses corporacions artístiques, científiques i literàries de València i d’Espanya. Home de gran erudició i inquietuds culturals, fou president de la Societat de Bibliòfils Valencians, investigador d’arxius i biblioteques, historiador, gran coneixedor de la llengua espanyola i, sobretot, estudiós de la bibliografia i de la impremta valencianes, a les quals dedicà la major part de la seva vida. Fill adoptiu de València, bibliotecari honorari de l’Ajuntament i de la Societat Econòmica d’Amics del País, sabé harmonitzar la seva visió general del coneixement amb la preocupació pel desenvolupament i la transmissió de la cultura valenciana. La seva obra establí importants precedents en el camp de la impremta, de la bibliografia i de la historiografia valencianes. D’idees conservadores, com a home públic intervingué en la política de la mà del seu amic Cánovas del Castillo, essent en els dos governs de Maura, diputat per Motilla del Palancar i delegat regi de Primera Ensenyança de València, compromís més aviat honorífic, tot i que aconseguí que s’aprovés la construcció d’una escola graduada que reunís les condicions de la més avançada pedagogia i que es millorés la deficient ensenyança del moment. Per això l’Associació de Mestres públics de València el nomenà president honorari. Igualment, per les seves investigacions històriques i lingüístiques fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia Española, així com de la de Belles Arts de Sant Carles, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de Sevilla.
La versatilitat, el profund coneixement de les diferents branques de la cultura i la minuciositat li permeteren escriure sobre temes de molt variada índole, però tots ells ben documentats, com La cocina española; Noticias de algunas academias que existieron en Valencia durante el siglo XVII i El libro de Sent Soví, en la Revista de Valencia (1880-83), que edità conjuntament amb els seus amics Teodor Llorente i Olivares i Pascual Dasí i Puigmoltó; Discurso sobre la moralidad de las comedias por Diego Vich, caballero valenciano del siglo XVII i el dietari del qual, copiat per Pedro Cuenca, monjo de Sant Miquel dels Reis el 1787, es troba entre els fons manuscrits de la seva biblioteca. També publicà La emperatriz de Nicea Dª Constanza de Hoenstaufen, sepultada en Valencia,en l’“Almanaque” de Las Provincias. Altres publicacions són Valencia, Cervantes y el Quijote,per a commemorar el tercer centenari de l’edició del Quijote, en 1905-06, i El licenciado Fernandez de Avellaneda ¿fue Juan Martí? Tots els originals es troben en el fons manuscrit de la seva biblioteca (signatura 7 295 [92-94]). De la mateixa manera, hom troba molts articles autògrafs que quedaren sense publicar, com un curiós setmanari de literatura titulat El Pasatiempo, amb un total de 30 números, iniciat al juliol del 1850; uns Apuntes para una Bibliografía jurídica i Un documento para la historia de la masonería en España. La seva gran obra, fruit de quasi tota una vida d’estudi, investigació i coneixement de la impremta valenciana, quedà plasmada en Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868: con noticias bio-bibliográficas de los principales impresores, també coneguda com Diccionario de las imprentas, premiada i editada per l’Ajuntament de València entre el 1898 i el 1899. Encara que modestament, pretenia oferir una visió de conjunt de la tipografia de la ciutat de València des dels seus orígens fins al 1868. Aquest exhaustiu treball és, encara en l’actualitat, un estudi de gran rigor en el mètode i en la informació, i un instrument decisiu per a la investigació del llibre valencià, on es mostra el testimoni de la realitat d’una societat al llarg de la història de la impremta. Per a la seva realització, l’autor es documentà durant molts anys en arxius i biblioteques, redactà milers de notes i paperetes bibliogràfiques, que avui es troben entre els lligalls de la seva biblioteca, reproduí escuts o marques tipogràfiques, inserí facsímils de portades i colofons i, a pesar de deixar l’estudi de les filigranes per a un treball posterior, comprèn algunes marques d’aigua. El valor dels 300 documents que hi inclou l’autor i els 237 tipògrafs –editors– i llibreters referenciats en aquesta obra reflecteixen la importància i la certesa de les seves investigacions. Bona part dels llibres del repertori procedien de la seva pròpia biblioteca, que començà a formar de ben jove comprant tota mena de llibres, fullets, papers solts i documents de marcat caràcter valencià, especialment tot el que es refereix a la impremta i la bibliografia. Adquirí també llegats sencers o parcials d’il·lustrats valencians, subhastats o venuts a la seva mort, com ara la biblioteca de Josep Gregori Fuster, fill del cèlebre bibliògraf Just Pastor Fuster, que contenia una Bibliografía española,manuscrit autògraf de J.P. Fuster, que segons Serrano és un compendi en castellà de la Biblioteca de Nicolás Antonio, i nombrosos papers relatius a genealogia i bibliografia; altres obres pertanyents a Quirós de los Rios; impresos i manuscrits de Ginés de Perelló; llibres subhastats dels cèlebres llibrers i bibliògrafs Pere i Vicent Salvà, amb bellíssimes enquadernacions i superlibris, i diverses obres dels il·lustrats Gregori i Joan Antoni Maians i Siscar, amb un excepcional epistolari de més de 9.000 cartes manuscrites dels novatores i il·lustrats europeus, com Meerman, Voltaire, Pérez i Baier o Martínez Pingarrón, que es troben ordenades alfabèticament per remitent a destinatari, amb indicació del nombre d’exemplars. A aquestes adquisicions, cal afegir-hi les donacions que li oferien les seves amistats, entre les quals la més important és la que li regalà la viuda del seu gran amic Pascual Dasí i Puigmoltó, vescomte de Bétera, formada per més de 400 obres impreses i manuscrites de gran valor; i finalment, compres a llibreters francesos, anglesos i espanyols. La seva biblioteca fou centre de tertúlia i d’investigació dels intel·lectuals de la Renaixença valenciana, com Teodor Llorente i Olivares, Lluís Tramoyeres i Blasco, el baró d’Alcahalí, Roc Chabàs, Josep Martínez Aloy i d’altres, que acudien a casa seva tots els diumenges, parlaven sobre història i bibliografia, sobre la importància dels llibres, projectaven l’edició d’obres, i s’intercanviaven separates, com la que Serrano regalà als seus amics la nit abans de morir, un article aparegut a l’“Almanaque” de Las Provincias sobre “Las bibliotecas de D. Juan Churat y D. Salvador Sastre”. També fou un assidu assistent a altres tertúlies, com la dels seus amics, els cèlebres bibliòfils sevillans J. Pérez de Guzmán, duc de T’Serclaes, i el seu germà, el marquès de Jerez de los Caballeros, i en quedà tan impressionat que escriví l’article “Los bibliófilos sevillanos” en la revista El Archivo (1892). Es relacionà amb els membres més rellevants de la intel·lectualitat espanyola, entre els quals cal esmentar el polígraf i director de la Biblioteca Nacional, Marcelino Menéndez y Pelayo, que li donà suport en tots els projectes que dugué a terme. En el testament, de l’any 1902, Serrano disposà que els seus llibres i documents, incloent la rica correspondència, passessin a la ciutat de València, amb la intenció i el desig que els fons constituïssin la base d’una biblioteca per als valencians. Així, el 3 de juny de 1909 tingué lloc la cessió a l’Ajuntament de València de la millor i més important biblioteca privada, tant per la qualitat com per la quantitat dels fons. En el moment de la donació s’inventariaren 7 321 obres, xifra prou inexacta dels fons, ja que quan el 1979 es reorganitzà i catalogà la biblioteca, el nombre de les obres ascendia a 25 936, entre documents i lligalls, llibres impresos i manuscrits de temàtica variada, amb predomini de les humanitats i amb especial atenció al camp de la literatura, la bibliografia i la història de la tipografia valencianes. Cal destacar, d’entre els 545 manuscrits, el còdex miniat Paladio de agricultura, de Ferrer Sayol, una còpia del final del s. XV important per ser una de les primeres traduccions al català amb un vocabulari tècnic; 32 documents i privilegis reials (SM/7248) dels s. xiv al XVI; abundants dietaris i nobiliaris valencians com el d’Onofre Esquerdo; un curiós manuscrit dels Misteris del Corpus de València, del 1602, amb música sobre pentagrames, i el Tratado de los pobres de Joan Lluís Vives. A més, cal afegir-hi l’excepcional epistolari, proper a les 19 000 cartes, principalment dels s. XVIIi i xix. El fons “antiquària” comprèn 15 dels 25 incunables que aplega la Biblioteca Municipal, entre els quals la Imitatio Christi,traduïda al valencià perMiquel Pérez (València 1491); el Memorial del pecador remut, de Felip de Malla (Barcelona ~1495); el Poeticon astronomicon, de Caius Juli Higinio (Venècia 1485) o la primera edició de la rara obra de Tomàs Ochsenbrunner Priscorum heroum stemmata, una genealogia de Roma amb gran profusió de gravats xilogràfics. Les 395 obres impreses del s. XVI reflecteixen el triomf del Renaixement i l’humanisme i la perfecció de l’art del llibre, com la Comedia llamada Florinea; el curiós opuscle de Lope de Vega Romance a las venturosas bodas de Felipe III con Margarita de Àustria; la Crònica dels fets de Jaume I, de R. Muntaner, i el tractat d’anatomia De Humanis corporis Fabrica, d’Andrea Vesalio. Del segle següent destaca el Nuevo Atlas o Teatro del mundo de J. Blaeu (1659) i els principals escrits dels autors del Siglo de Oro espanyol. Edicions dels segles posteriors, repertoris bibliogràfics, quasi 300 publicacions periòdiques, col·leccions de fonts i històries locals, nombrosos opuscles i plecs de cordell completen aquesta excel·lent biblioteca d’investigació, fonament inesgotable del coneixement, posada al servei dels estudiosos.
Lectures
- ALMELA I VIVES, F.: Pomell de bibliòfils valencians, BSCC, Castelló 1929.
- GINER, R.: Manuscrits del fons de la Biblioteca Serrano Morales, 2 vol., Ajuntament de València, 1991.
- GÓMEZ-SENENT MARTÍNEZ, C.: “La Biblioteca Serrano Morales del Ayuntamiento de Valencia”, conferència pronunciada a l’Ateneu Mercantil de València el 28 de noviembre de 1995 en els actes organitzats per l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València.
- Catálogo de obras impresas en el siglo XVI de la Biblioteca Serrano Morales, Patrimoni Bibliogràfic Valencià, 1, Direcció General de Patrimoni Cultural, València 1991.
- Catálogo de obras impresas en el siglo XVII de la Biblioteca Municipal de Valencia, Colección Serrano Morales, 2, Ajuntament de València, 1996.
- La Biblioteca Serrano Morales, Homenaje a Pilar Faus y Amparo Pérez, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València 1995.
- Legados a bibliotecas y archivos valencianos, II Jornades sobre cultura en la Comunitat Valenciana, vol. I, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, 1997, p. 397-403.
- “Los Hombres de Ciencia. D. José Enrique Serrano y Morales”, La Lealtad, año VI, Madrid 1879.
- LLORENTE OLIVARES, T.: “Valencianos sobresalientes. Nuestros bibliófilos. D. José Enrique Serrano Morales”, Las Provincias, València 1908.
- MARTÍNEZ ORTÍZ, J.: Catálogo y estudio de los incunables de laBiblioteca Municipal de Valencia, (rev., correg. i adic. per C. Gómez-Senent), 2a ed., Ajuntament de València, 1991.
- MERIMÉE, H.: Un érudit valencien: Don José Enrique Serrano y Morales, Bulletin Hispanique,tom IX, 4, Bordeus 1908.
- SÁNCHEZ, J.M.: El Excmo. e Ilmo. Señor Don José E. Serrano y Morales, separata de la Revista Cultura Española, Imprenta Ibérica, Madrid 1908.