Estudià filosofia i dret a la Universitat de València i fou jurisconsult a la casa del duc d’Alba. Fou empresonat a València (1823) durant 26 mesos per les seves idees liberals, i hagué d’abandonar la seva casa (1836) quan les tropes carlines de Cabrera envaïren Llíria. La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà. L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario Valenciano-Castellano, conclòs deu anys després i publicat (1851) sota els auspicis de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País. També és autor d’una Vida de San Francisco de Paula, publicada després de la seva mort per la seva filla Joana.