Vida i obra
Signà molts treballs com Josep l’Escrivà. Acabada la guerra civil s’hagué d’exiliar a França durant dos anys. Fou uns dels cofundadors de la Federació Sindical de Treballadors. Col·laborà amb la premsa local i fundà l’Associació d’Estudis Històrics Mossèn Martí Gadea (1968). Les seves dues primeres monografies, en castellà, se centren en el cinema: Cinematurgia (1957) i Sesión de Cine (1959). Col·laborà amb revistes cinematogràfiques especialitzades com Objetivo i Fotogramas. Abandonà les publicacions de cinema i es dedicà a estudiar la història valenciana de la repoblació del s. xiii i la simbologia de la batalla de València. Entre les seves publicacions destaquen, Les nostres barques (1976), prologat per Joan Fuster, Las banderas del País Valenciano (1978) i Els repobladors de València (1978-81), en sis opuscles. La seva vinculació a Mislata feu que també s’interessés per la seva història local: Carta Pobla de Mislata (1985), Mislata: regadiu i sèquies (1994), Inici a la Història de Mislata. I: L’Onomàstica i Mislata (1989), en col·laboració amb Santos Ramírez, i Reculls (històrics-1) de Mislata (1990). Part del seu fons bibliogràfic de temes cinematogràfics fou donat per ell mateix a la Biblioteca Municipal de Mislata, la resta de la seva biblioteca fou disseminada.
Lectures
- ARRASQUER ARTAL, A.: Entre el record i l’oblit. Diccionari biogràfic de personatges històrics suecans, Llibreria Sant Pere, Sueca 2001, p. 46.