Vida i obra
Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert. Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals. Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees il·lustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral. Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures. Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort. Durant els cinquanta-sis anys que estigué al capdavant de la parròquia desenvolupà una intensa activitat. Construí una nova església a Montaverner i la nova ermita de Sant Vicent d’Agullent, recuperà l’ermita i el territori de Colata per al poble, enfortí i fixà per escrit la tradició del miracle de sant Blai, creà noves celebracions religioses i consolidà la congregació d’eclesiàstics seculars de Sant Vicent Ferrer de la Vall d’Albaida, les constitucions de la qual deuen ser obra seva.
Com a historiador local, a més dels llibres administratius propis de la regència de la parròquia, escriví autèntics textos memorialístics i es preocupà per investigar la història de l’església i del poble. No estalvià esforços a l’hora de consultar documentació d’arxiu i tingué també en compte la informació oral que li proporcionaren «algunas personas antiguas y de buen respecto» de Montaverner. Com a autor de textos memorialístics, fou un dels darrers testimonis de l’ús del català en l’àmbit de l’escriptura privada al País Valencià, i ho feu utilitzant una llengua rica i variada, que combina el parlar de la seva comarca amb la tradició lingüística apresa en els llibres notarials i eclesiàstics. La seva obra escrita pretén informar els seus successors sobre els drets, costums i esdeveniments de l’església de Montaverner i de l’ermita d’Agullent. Amb aquest objectiu, «per si acàs no cumplia ya en lo racional, ya en lo exordi del Quinque libri, en los llibres de fàbrica, cofradia u altra administració», escriví expressament el Llibre de la església parroquial dels Sants Apòstols Zebedeus, Sant Jaume y Sant Juan del poble Montaverner, manuscrit (1732-69; Arxiu Parroquial de Montaverner, 266 folis). La redacció coincidí en el temps amb l’edificació del nou temple de Montaverner, operació que representa el contingut fonamental d’aquestes memòries. Dona compte detalladament i ordenada dels fets inherents a la construcció de l’església, i ens mostra la història local, la vida quotidiana d’un poble a l’entorn de la parròquia, tot convertint-se en paradigma i imatge d’altres parròquies rurals de l’època. S’hi aprecien els costums i creences populars d’aleshores, com ara l’arrelada creença en els miracles o la descripció detallada i acolorida de les festes del poble, amb les seves diverses activitats religioses i profanes: sermons, processons, balls, corregudes de vaquetes, comèdies i sainets representats pels mateixos habitants, entre d’altres. S’hi narren, igualment, diferents fets locals del moment, amb amenitat i riquesa de detalls. Tot això descrit amb una bona dosi de rigor, com correspon a un capellà il·lustrat, dotat d’un notable afany per desvetllar la història del seu poble ministerial.
El seu fons personal, gairebé tot manuscrit, es troba repartit entre l’Arxiu Parroquial de Montaverner, que en conserva la major part, l’ARV, l’Arxiu Sancho Borja de València i l’Arxiu de l’Ermita d’Agullent. En destaca el Memorial ajustado al pleyto que sigue por caso de corte Don Joseph Bellvís y Cavanilles con el Concejo de Montaverner, sobre exercicio de jurisdicción en los territorios de Vistabella y Colata (1778), una obra d’autor anònim, que sembla que fou escrita per Josep Esplugues, tal com es pot deduir d’una primera redacció manuscrita del 1766, conservada a l’Arxiu Parroquial de Montaverner. La resta de la seva producció resta manuscrita: Llibre de la fàbrica de la yglésia de Montaverner (1726-82; Arxiu Parroquial de Montaverner, 116 folis); Llibre de rentes, censals y privilegis de amortisació... ab dos baldufaris, lo primer dels dotce messos, lo segon dels privilegis reals de amortisació (1733; Arxiu Parroquial de Montaverner); Llibre de títols y rentes de celebració y fàbrica de la església parroquial de Sen Jaume el Major y Sen Juan Evangeliste del poble de Montaverner y son anexo Colata, fet y arreglat per lo doctor Jusep Esplugues, comensat en lo any 1732 (1759; ARV, Clero); Llibre del mestre racional de l’església de Montaverner (1731-69; Arxiu Sancho Borja); Llibre de la confraria del Roser (1724-29; Arxiu Parroquial de Montaverner); Manifest dels béns de realeng que deté y posseheix la administració de la fàbrica de la església, administració, cura y regidors del poble y títols y privilegis, en 1746 (ARV, Batlia, lletra A, exp. 2021); Libro de memorias o noticias de la Congregación de Sacerdotes Seculares fundada en el año 1749 en la ermita de San Vicente Ferrer de la villa de Agullent, bajo los auspicios del ilustrísimo señor arzobispo Don Andrés Mayoral, enquadernat dins el Libro de actas de la Congregación (Arxiu de l’Ermita d’Agullent, folis 25-50), i Libro de culto y fàbrica de la yglésia de Montaverner o Libro de limosnas (Arxiu Parroquial de Montaverner), que comença el 1782.
Bibliografia
- Casanova, E.: Memòries d’un capellà del segle XVIII. Josep Esplugues, rector de Montaverner, Edicions Alfons el Magnànim, València 1989.
- Escartí, V.J.: Memòria privada. Literatura memorialística valenciana dels segles XV al XVIII, Edicions Tres i Quatre, València 1998.
- Fresquet, R.; Vilafranca, E.: “Un exemple del segle XVIII. El cas de mossèn Esplugues, rector de Montaverner”, Saó, 225, 1999, p. 24-26.
- Martí i Mestre, J.: “Ressenya a E. Casanova, Memòries d’un capellà del segle XVIII. Josep Esplugues, rector de Montaverner”, Alba. Revista d’Estudis Comarcals d’Ontinyent i la Vall d’Albaida, 4, 1989, p. 184-186.