Vida i obra
Estudià comerç al Col·legi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia. Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya. Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà. S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’instal·là als EUA. Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College (Pennsilvània). Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia. El treball, que consistí inicialment en un sol volum, acabà convertint-se, al cap dels anys, en una obra monumental de quatre volums, elogiada unànimement com el diccionari de filosofia més important i més ambiciós escrit mai per una sola persona. Ara bé, el Diccionario de filosofía (1a ed. 1941; 6a ed., i última revisada pel mateix autor, 4 vol., 1979; 7a ed., per la Càtedra Ferrater Móra, 1994) no és important només per ell mateix, sinó perquè tingué un paper decisiu en l’evolució del pensament filosòfic del seu autor. L’elaboració del diccionari l’obligà a aprofundir la tradició històrica i la comprensió històrica de la filosofia. Ferrater, a més de descobrir el món de la tradició analítica, arribà a concebre una de les seves intuïcions fonamentals: amb la seva mera existència, les diversíssimes doctrines filosòfiques mostraven dues característiques bàsiques: la seva irreductibilitat i la seva conflictivitat. Fascinat per la diversitat, se sentí atret per gairebé totes les disciplines filosòfiques: des de la lògica, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ciència fins a la política, l’ètica o l’estètica, passant per l’ontologia i la teoria del coneixement. Malgrat els seus nombrosos interessos no oblidà la importància de perseguir un sistema, que havia de ser un “sistema obert”. Des d’aquesta visió de realitats diverses, alhora irreductibles i comprensibles, Ferrater exhibí una elegant conjunció d’ironia antidogmàtica i de rigor. Els seus interessos li reclamaren un mètode, però el seu mètode el portà a l’integracionisme. Davant la constant discòrdia entre propostes i mètodes filosòfics oposats, l’integracionisme afirma que els conceptes que entren en qualsevol dualisme (realisme/idealisme, subjectivisme/objectivisme, racionalisme/empirisme, etc.) no han de ser tractats com si designessin realitats existents sinó que només són “conceptes-límit”, cadascun dels quals exagera un aspecte de la realitat; així doncs, els dualismes conceptuals no expressen conceptes realment existents, sinó que són només el marc “a l’interior del qual” ens hem de moure.
Des dels EUA donà una interpretació d’aspectes fonamentals de la idiosincràsia dels Països Catalans: Les formes de la vida catalana (1944), El llibre del sentit (1948) i Tres mundos: Cataluña, España, Europa (1963). També analitzà el pensament castellà: Unamuno: bosquejo de una filosofía (1944), Ortega y Gasset: An Outline of His Philosophy (1957). Altres obres seves són: Cuatro visiones de la historia universal: San Agustín, Vico, Voltaire, Hegel (1945), Lógica matemática (1955), El ser y la muerte: bosquejo de una filosofía integracionista (1962), El ser y el sentido (1968), que després esdevingué Fundamentos de filosofía (1985), La filosofía actual (1969), Indagaciones sobre el lenguaje (1970), Cambio de marcha en filosofía (1974), De la materia a la razón (1979), Ética aplicada. Del aborto a la violencia (1981), Modos de hacer filosofía (1985). Hi ha també editats dos volums de les seves Obras selectas (1967).
El 1989 es creà la Càtedra Ferrater Móra de Pensament Contemporani –a l’Estudi General de Girona de la Universitat Autònoma de Barcelona, posteriorment Universitat de Girona–, a la qual llegà tota la seva biblioteca, les seves cartes, papers i documents privats.
Lectures
- Anthropos, 49, 1985 [número monogràfic].
- COHN, P. (ed.): Transparencies. Philosophical Essays in Honor of J.F.M., Humanities Press, Atlantic Highlands 1981.
- GINER, S.; GUISÁN, E. (ed .): J.F.M.: El hombre y su obra, Universitat de Santiago de Compostel·la, 1994.
- MORA, A.: Gent nostra. Ferrater Mora, Nou Art Thor, Barcelona 1989.
- NIETO, C.: La filosofía en la encrucijada. Perfiles del pensamiento de J.F.M., UAB, Bellaterra 1985.