Estudià arquitectura clàssica a Roma. Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España (1807). Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera (1807) –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals: Compendio cronológico de la historia de España (1841-44), en nou volums, i Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente (1849). Escriví també diversos opuscles històrics i paleogràfics i traduí al castellà algunes obres, entre les quals Los cuatro libros de Arquitectura, d’Andrea Palladio, i Los diez libros de Arquitectura, de Vitruvi. Fou acadèmic numerari de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de las Nobles Artes de San Fernando.