Josep Gramunt i Subiela

(Tarragona, Tarragonès, 1893 — Barcelona, 1968)

Notari i bibliòfil.

Doctor en dret, membre de la Real Academia de la Historia de Madrid, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Societat Arqueològica Tarraconense i dels Patronats de Santes Creus i Poblet i fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata. El 1923 publicà a Tarragona la seva tesi doctoral, Derecho civil en el Principado de Andorra. S’especialitzà en genealogia i heràldica nobiliària i en publicà diversos treballs, entre els quals destaquen: Els llinatges catalans a Sicília (1931, editat en castellà el 1958), Genealogías de la Casa de Vallgornera (1942), Armorial de los arzobispos de Tarragona (1946, en col·laboració amb A. Company), Los linajes catalanes en Cerdeña (1957), Los linajes catalanes en Grecia en el siglo XIV (1957) i Tarraco gentilicia (1968). El 1936 havia aparegut el treball sobre els passaports de viatge d’estudiants de Cervera. Col·laborà en diferents revistes: Cruz (1935), Boletín Arqueológico de Tarragona (1935-52) i Papyrus (1936). Llegà el seu ric fons bibliogràfic (s. XVI-XX) a l’Ajuntament de Tarragona; avui es pot consultar a l’Hemeroteca Municipal d’aquesta ciutat.