Vida i obra
Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill. Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg col·laborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC. L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934. Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en contacte amb Walter Cook i organitzà la fototeca espanyola de la Frick Library. Durant la Guerra Civil Espanyola, el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Ventura Gasol, el nomenà cap de negociat de la Secció de Monuments Històrics amb l’encàrrec de vetllar pel salvament del patrimoni artístic. Acabada la guerra, tornà als Estats Units, on exercí com a professor d’història de l’art a la Universitat de Toledo (Ohio) i a l’Institute of Fine Arts de Nova York (1940-41), dirigit pel seu amic Walter Cook. Retornat a Barcelona el 1941, fou nomenat director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic i formà la societat de les Galeries Laietanes, que constava d’una gran sala d’exposicions i d’una llibreria especialitzada en art, des d’on contribuí a la renovació estètica, valorant figures noves com Antoni Tàpies. Durant les dècades del 1950 i el 1960, assistí a diversos congressos, col·loquis i conferències nacionals i internacionals sobre temàtica artística. L’any 1970 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i fou nomenat, en poc temps, acadèmic de les reials acadèmies de San Carles de València, de Santa Isabel de Hungría de Sevilla i de San Fernando de Madrid. L’any 1982 fou elegit soci d’honor de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i al mes de juny rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixença de la seva intensa activitat investigadora i divulgadora en història de l’art, que culminà amb la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l’any 1983.
La seva bibliografia és d’una extensió considerable; en són nombroses les publicacions, ja sigui en forma de llibres o d’articles. La major part d’aquesta obra versa sobre l’art medieval hispànic, especialment sobre la pintura romànica i gòtica catalana (vg. història de l’art). La pintura fou la seva gran disciplina artística, i els seus treballs són importants fonts d’iconografia i simbologia del passat. La darrera etapa de la seva vida es caracteritzà per l’atenció a figures cabdals de la pintura hispànica: Goya, El Greco, Velázquez i Zurbarán. En conjunt, es tracta d’una obra que aporta dades importants per al coneixement històric i artístic de les societats medieval i moderna de Catalunya i Espanya. Alguns títols d’aquesta gran i diversificada producció, molts dels quals publicats en col·laboració amb altres historiadors de l’art, són: Els vidres catalans (1936), La pintura gótica del Museo de Vic (1936), La pintura gòtica a Catalunya (1938), Spanish Painting (1941), Goya (1941), Historia de la pintura gótica en Cataluña (1943), Barcelona. Guías Artísticas de España (1946), La Catedral de Toledo (1947), Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona (1947), Les pintures murals romàniques a Catalunya (1948), Arquitectura i escultura romànica (1948), Huguet (1948), Pintura romànica (1950), Borrassà (1953), Arte de España. Cataluña (1955), Pintura gòtica (1955), Historia de la pintura de Cataluña (1957), Tarragona y su provincia. Guías artísticas de España (1957), Bernardo Martorell (1959), Hispania. Guía general de Arte Español (1962), The Arts of Spain (1964), Goya 1746-1828. Biografía, estudio analítico y catálogo de sus pinturas (1970), Doménikos Theotokópulos. El Greco. 1541-1614 (1971), Pintura medieval de Aragón (1971), Velázquez 1599-1660. Historia de su vida, catálogo de su obra y estudio de la evolución de su técnica (1973), Cataluña. Tierras de España (1974), Zurbarán (1976) i Goya. Biografía, estudio analítico y catálogo de sus pinturas (1980), entre d’altres. Al marge d’aquesta gran producció de llibres, és l’autor d’un ampli llistat d’articles que tracten sobre les mateixes temàtiques que els llibres, la pintura medieval i moderna de Catalunya i Espanya.
Lectures
- FONTBONA, F.: “Josep M. Gudiol i Ricart, tractadista d’art”, Ausa, 114-115, 1985, p. 449-456.
- GROS I PUJOL, M.: “Josep M. Gudiol i Ricart. In memoriam”, Ausa, 114-115, 1985, p. 457-460.
- GUDIOL I COROMINAS, E.: Josep Gudiol i Ricart, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic 1997.