De tendència republicana, fou secretari de l’Ajuntament de Reus (1868), director de La Discusión de Madrid i diputat a Corts (1873). Col·laborà en molts diaris i revistes locals (la revista del Centre de Lectura de Reus, El Porvenir, La Redención del Pueblo i Las Circunstancias), nacionals ( El Debate, El Eco de Euterpe, El Metrónomo i fou corresponsal a Madrid de La Renaixença durant més de dues dècades) i estatals ( La Democracia i La Discusión, El Pueblo Español, Revista Contemporánea, El Globo i La Ilustración de Madrid). A més, fou corresponsal de diverses publicacions llatinoamericanes; aquestes col·laboracions, posteriorment, foren agrupades en un llibre publicat a Caracas, prologat per Castelar i firmat per Josep Güell amb el pseudònim d’Hortensio. Aquesta relació amb l’Amèrica llatina li permeté publicar altres textos com ara: El general Bolivar (1879) i Guzmán Blanco y su tiempo (1883), a Caracas. A Catalunya publicà El matrimonio civil (1869) i El regionalismo en la nación (1889). Entre la seva bibliografia cal destacar Coses de Reus: records d’un jove que ja no ho és (1900). Deixà inacabada una història de Reus.