És autor de La lliçó de la història. Cap a un món nou (1927) i de Campanya Montemolinista de Catalunya, o Guerra dels Matiners (1926). La primera d’aquestes obres té cinc parts: l’origen de l’home fins als homes neolítics; els primers governs dels pobles civilitzats i la societat de nacions naturals; les doctrines de Jesús i sant Pau, Gautama i el budisme, els protestantismes, la religió musulmana, el poble jueu i les religions professades per la humanitat del seu temps; l’economia capitalista i l’imperialisme dels estats opressors, les colònies d’ultramar i les nacionalitats oprimides, segons Llord, l’URSS seria l’única excepció a la lògica capitalista imperialista, i la qüestió de les llengües no oficials, inclosa la llengua catalana («un llenguatge gràfic, breu i útil»), foragitada històricament per l’Estat espanyol i l’Estat francès. Inclou, també, un càlcul del dèficit fiscal català («cada català paga unes 341 pts. de tribut anyal a l’estat, i cada no català solament unes 93 pts.»); en canvi, la despesa estatal a Catalunya, en carreteres i ensenyament, era molt inferior a la que, en proporció, es dedica a Madrid i a altres regions. Donà una visió de la història de les religions semblant a la contemporània Nocions d’història i de filosofia (1930) de Manuel Serra i Moret; i feu una reflexió sobre la necessitat històrica de la pau i d’una “societat de nacions naturals” en la línia de Pau M. Turull i la revista Messidor. El càlcul del dèficit fiscal l’apropa a la línia de treball iniciada per Guillem Graell a La cuestión catalana (1902), i és pràcticament coetani a l’aportació de Joan Crexells. L’interès per les societats primitives recorda l’obra d’Ildefons Cerdà, o la tesi doctoral de Francesc Layret. En canvi, les breus presentacions –i la valoració positiva– de càtars, jansenistes, quàquers o sikhs el fan un clar precedent de les aportacions d’historiadors economistes innovadors com ara Jordi Ventura o Ernest Lluch.
L’altra obra, Campanya..., té un to diferent. L’autor es presenta com algú «dedicat, des de molt de temps, a estudis i investigacions d’història carlista», i proposa la idea que «en la guerra montemolinista veiem com les forces d’En Cabrera, representants de les comarques carlines, s’uneixen amb les forces republicanes, representants de les comarques liberals de Catalunya, i totes plegades van contra un enemic comú».