Llicenciat en lletres a Barcelona i doctorat a Madrid, amplià estudis a Bonn, Florència i Roma. Catedràtic d’ensenyament secundari, fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, redactor i “missioner” de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, col·laborador del Diccionari Aguiló, redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge. El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones Lletres amb el discurs “Ambient gramatical a Barcelona durant el segle XV”.
La seva aportació més destacada a la historiografia consistí en l’edició de molts textos de la Baixa Edat Mitjana i de l’Edat Moderna, com ara l’obra Poliodorus de Johannes de Vallata (1953), “Torsimany”: tratado retórico, gramatical y diccionario de rimas: siglos XIV-XV de Lluís d’Averçó (amb una nota preliminar de Jordi Rubió i Balaguer) (1956), Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), La Gaya Ciencia de P. Guillén de Segovia (1972), Dietari de Jeroni Pujades. 1601-1630 (1975-76) i Llibre del batlle reial de Barcelona Berenguer Morey, 1375-1378 de Berenguer Morey (1976).
Publicà també treballs de lingüística i literatura llatina medieval i catalana: “Aribau a través de su biblioteca”, a Documentos y estudios. Instituto Municipal de Historia (1968); “L’heretatge d’un mercader barceloní: darreries del catorzè segle”, a Cuadernos de Historia Económica de Cataluña (1970), i “El castell de Castellar l’any 1388: transcripció i estudi d’un inventari”, a Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach (1970).