Llicenciat en lletres i en dret a Barcelona, es doctorà a Madrid el 1928. Fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, arribà a la secretaria general (1931-38). Exiliat primer a l’estat francès i després a Santo Domingo, el 1941 s’instal·là definitivament a Xile. Fou professor d’història de l’art a la Universitat Catòlica, i, posteriorment, degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat del Nord (Antofagasta). La seva línia de recerca se centrà en estudis sobre la història de l’Església i l’etnografia dels s. XVII i XVIII al nord de Xile.