Josep Maria Cruxent i Roura

(Sarrià, Barcelona, 1911)

Arqueòleg i antropòleg.

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps. A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil. Exiliat primer a París (1938) i, després, a Bèlgica (1939), passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central (1953-60) i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques (1959-76). Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les descobertes arqueologicogeogràfiques, que li donaren fama internacional. Al principi de la dècada de 1950-60, feu una expedició al Congo amb el rei Leopold de Bèlgica, gran afeccionat a l’arqueologia, amb qui l’uní una amistat i col·laboració profundes (que, a la segona meitat dels anys seixanta, els dugué a emprendre la ruta que feu Vasco Núñez de Balboa per a arribar a l’oceà Pacífic). Entre les descobertes que més valorà, hi ha la localització de les fonts de l’Orinoco (1951), els jaciments de Jobo, Taima-Taima i Tara-Tara (Veneçuela) i l’excavació (feta a vuitanta anys) de la primera ciutat fundada per Colom a Santo Domingo, a l’Illa de La Isabela.

Les seves obres més emblemàtiques han estat: Arqueología cronológica de Venezuela, realitzada conjuntament amb Irving Rouse (1958), de la qual feu una edició ampliada i actualitzada el 1982, i el llibre col·lectiu Arte prehispánico de Venezuela (1971). També ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, veneçolanes, mexicanes i nord-americanes.

Els seus mèrits científics han estat reconeguts per nombroses institucions d’Amèrica i d’Europa, que li tributaren diversos homenatges, sobretot en el seu vuitantè aniversari. Entre les distincions rebudes, destaquen el Premi Nacional de ciències de Veneçuela (1987) i la Creu d’Isabel la Catòlica, concedida per l’Estat espanyol el 1992. Al llarg de la seva trajectòria es mantingué vinculat amb el món cultural català, com ho evidencia el fet que fos nomenat cooperador dels Jocs Florals de la llengua catalana el 1953 i que, el 1956, fos elegit membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

També ha estat un artista plàstic d’orientació abstraccionista.