Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona. Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art. També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història (1963), amb la coautoria de Frederic Udina.
Entre la seva bibliografia cal destacar: 600 anys de Plaça Nova (1955); Viatge entorn del meu pessebre (1957); amb Joan Bassegoda i Nonell, la Guía de Gaudí (1970); Dos siglos de pintura catalana, XIX y XX (1974); L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (1976); amb A. Puig, II Centenario de l’Escola de Llotja: Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos (1976); Jacint Verdaguer: “Príncep dels poetes catalans” (1977); en col·laboració amb diversos autors, Barcelona (1980); amb Joan Iriarte, Jordi Alumà (1984), i participà en l’obra col·lectiva dirigida per J.M. Infiesta, Modernisme a Catalunya (vol. II, 1982).