Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca. L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística (1971), en biblioteconomia (1972) i en informàtica i arxius (1975). Fou professor del Seminari menor de Barcelona (1962-66) i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona. En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius de la Generalitat de Catalunya i, entre el 1983 i el 1987, de la comissió mixta de l’Estat espanyol i l’Església. El 1989 fou nomenat canonge de Barcelona i, el 1991, rebé la Creu de Sant Jordi. És president de la delegació de patrimoni cultural de l’arquebisbat de Barcelona i de l’Associació d’Arxivers de l’Església a l’Estat espanyol. Ha rebut el premi d’investigació Palau.
Té una abundant producció bibliogràfica i ha realitzat nombroses col·laboracions amb altres autors. Entre la seva bibliografia destaquen: Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos de Occidente. Año 513-1143 (1976), la seva tesi doctoral, on analitza el procés que, entre els s. vi i xii, feu augmentar la dependència de les seus metropolitanes respecte de Roma, un tema reprès també en la conferència “Constitució del bisbat de Mallorca (a. 1237)”, a Set segles i mig de germanor. Esglésies de Mallorca i del Principat, 1238-1938 (1988); Europa neix cristiana (1993), un altre estudi històric que fou la classe inaugural del curs 1991-92 de l’Institut de Teologia de Barcelona; Diplomatari de Sant Oleguer. Història antiga i medieval (2001), i Història de l’Església antiga: la seva fe és la nostra (2002). És coautor de l’obra Gregorio Modrego Casans: Obispo del XXXV Congreso Internacional de Barcelona: documentos y notas históricas (2002). D’altra banda, ha realitzat nombroses contribucions en obres col·lectives, com ara: Els Josepets, parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep. 300 anys d’història (1987), Betlem, quatre segles a la Rambla de Barcelona (1993) i El cor de la catedral de Barcelona (2000). És autor d’unes 600 entrades del Diccionari d’Història de l’Església de Catalunya (1997-2001).
No obstant això, entre les seves obres predominen les de caràcter arxivístic, algunes de les quals realitzades amb altres investigadors: Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (1975) i l’edició, amb un estudi introductori, de Costums i tradicions religiosos de Barcelona. “Calaix de sastre”, Rafael d’Amat i Cortada, baró de Maldà (1987). Sovint es tracta de regesta i comentaris de documents, com en les obres: Pergamins de l’Arxiu Històric de Terrassa, a. 1208-1276 (1976), en ocasió de l’exposició Jaume I i el seu temps; Las bulas del papa Alejandro III dirigidas a los obispos de Barcelona (1979); Els pergamins (“Addicional Charters”) núm. 62.604-62.681 de la British Library (1980); Epistolario del Dr. Joaquim Masmitjá (1982); Processos de l’Arxiu Diocesà de Barcelona (1984), i Congregación de la Natividad de Nuestra Señora (Darderas): documentos y comentarios, 3 vol. (1982-97). En la seva tasca d’arxiver també ha resultat important la col·laboració a: Guía de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España (1985); Cens de l’Arxiu Diocesà (1985), i Memoria ecclesiae. Corpus d’instruments per a la consulta de la història (2001), una guia de 23 000 arxius parroquials espanyols en tres CD-ROM que es poden consultar a Internet. Ha estat coordinador del catàleg Scriptuaria. El llibre i el document al llarg de la història: exposició amb motiu del XXII Congrés de l’Associació Internacional de Bibliofília (2001).
Al capdavant de la delegació de patrimoni cultural de l’arquebisbat de Barcelona, ha dirigit el Catàleg Monumental de l’arquebisbat de Barcelona, amb diversos volums apareguts des del 1981 i d’altres pendents de publicació; en formen part obres en les quals ha participat com a autor: 1000 anys d’història i descobertes arqueològiques a les esglésies de Cardedeu (1980) i Sarrià (1988). Pel que fa a altres obres relacionades amb la història de l’art, ha realitzat aportacions a: Thesaurus. L’art als bisbats de Catalunya. 1000-1800 (1986), l’enregistrament del vídeo Millenium. Història i art de l’Església catalana (1989) i el catàleg de l’exposició Splendor Vallès. Art cristià del Vallès (870-1880) (1991). Ha estat fundador de tres revistes: Memoria Ecclesiae, Taüll i Ars Sacra.