Estudià dret a la Universitat de València i es doctorà el 1917 amb un estudi titulat Bosquejo histórico de los derechos de la mujer en la legislación de Indias (1920), dirigit per Rafael Altamira. Alguns anys més tard d’aquesta publicació, obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de Barcelona, que permutà, immediatament, per Oviedo. Després, treballà a París i Berlín, i l’any 1924 es traslladà a Sevilla. El fet d’estar a prop de l’arxiu de les Índies confirmà la seva constant dedicació a temes del dret indià. Aquest mateix any col·laborà en la fundació de l’Anuario de historia del derecho español, juntament amb Claudio Sánchez Albornoz, Galo Sánchez, Ramos Loscertales i Ramón Carande. Fundà, amb ajuda d’un mecenes, l’Instituto Hispano-cubano de Historia de América i, també, el Centro de Estudios de Historia de América –origen de l’actual Escuela de Estudios Americanos–. L’any 1931 es traslladà a València, tot i que seguí en comissió de serveis a Sevilla fins a la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest conflicte, fou degà de dret i president de l’aliança d’intel·lectuals per a la defensa de la cultura. També fou cap de la secció d’universitats, juntament amb Jesús Hernández, durant el govern de Largo Caballero. En acabar la guerra, s’exilià a França i a Colòmbia, a Bogotà, d’on retornà l’any 1953, tot i que no fou restituït en la seva càtedra fins nou anys més tard, en el moment de la seva jubilació. A l’exili, publicà alguns dels treballs que havia editat a Espanya i impartí nombroses classes. Més tard, amb l’ajuda de la fundació Rockefeller, pogué dedicar-se a treballar en l’arxiu històric de Bogotà, exhumant i interpretant documents de l’època colonial. Els seus títols més coneguts versen sobre la propietat de la terra a Amèrica, la primera versió dels quals, en forma d’articles, fou publicada en l’Anuario del 1925. Després, refets i millorats, s’aplegaren en l’obra El régimen de la tierra en la América española durante el periodo colonial (1956, amb edició revisada el 1959). Així mateix, redactà un Manual de historia del derecho español en las Indias y del derecho propiamente indiano (1943), amb diverses edicions. Els seus treballs relatius a institucions americanes són ben nombrosos, fet que permeté l’elaboració d’una síntesi, en el volum número 14 de la Historia de América y de los pueblos americanos, dirigida per Ballesteros y Beretta. De manera especial, cal destacar els seus llibres dedicats a la documentació del virregnat de Nueva Granada: Instituciones de gobierno del Nuevo Reino de Granada durante el siglo XVIII (1950) i Las instituciones del nuevo Reino de Granada al tiempo de la Independencia (1958). També treballà sobre Solórzano Pereira, en col·laboració amb Javier Malagón, i sobre El estado español en las Indias (1941), obra que tingué nombroses edicions.