Josep Maria Recasens i Comes

(Tarragona, Tarragonès, 1918)

Historiador i polític.

Vida i obra

De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu. Fou alcalde de Tarragona (1979-89) i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà. Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (des del 1946), on fou secretari els anys seixanta; col·laborador de la GEC (1969-89) i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana (1977). La seva recerca s’ha centrat, bàsicament, en la ciutat de Tarragona i algunes poblacions del seu camp (la Canonja, Constantí, Tamarit i el Morell), estudiant el municipi i la seva hisenda, sempre en base documental, a més de l’urbanisme, la demografia i la història social, econòmica i militar.

La seva obra ha estat destacada amb múltiples guardons i premis: la Medalla Antoni Agustí de la Diputació de Tarragona (1955 i 1979), i els VI i VII premis Cronista Josep M. Pujol (1962 i 1964, respectivament). S’ha interessat per tots els períodes històrics, des de la història antiga fins a l’època contemporània. És autor de llibres sobre la guerra del Francès [El Corregimiento de Tarragona y su junta en la Guerra de la Independencia (1808-1811) (1953); La Revolución y Guerra de la Independencia en la ciudad de Tarragona (1965), i L’administració Suchet a les comarques tarragonines (1973)] i el s. XVIII [El Corregimiento de Tarragona en el último cuarto del siglo XVIII (1963), traduït al castellà per J. Sánchez Real]; alguna obra institucional [Club Gimnástico de Tarragona (1886-1961) (1961); El Instituto de Enseñanza Media “Antoni Martí y Franqués” de Tarragona (1845-1965) (1969), juntament amb J. Sánchez Real, i El senyoriu del Morell 1173-1835 (Assaig sobre diversos aspectes del seu procés històric) (1985)], i llibres amb una clara finalitat divulgativa [Tarragona (1968), una guia turística amb múltiples reedicions, i La ciutat de Tarragona (1966-75), 2 vol.]. D’entre les darreres monografies que ha publicat, destaquen: El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona. Segles XVI i XVII (1998, I Premi d’Investigació del Tarragonès) i La taula de canvi i de dipòsits de Tarragona i la ciutat del seu temps: 1584-1749 (2001).

A més, ha col·laborat en revistes impreses a Tarragona, com ara Boletín Arqueológico (a partir del 1958), Revista Técnica de la Propiedad Urbana (1962-79), programes de Setmana Santa (des del 1956), TAG, Revista del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics (desdel 2000), Quaderns d’Història Tarraconense (1997), i en altres d’editades per centres d’estudis locals i comarcals, com els reculls anuals de l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó” (des del 1991), Treballs Canongins (1999), Estudis Altafullencs (1977) i Butlletí del Centre d’Estudis Selvatans (1998).

Ha participat com a comunicant en diversos congressos i jornades: II Congreso Histórico Internacional de la Guerra de la Independencia y su época (actes publicades: Saragossa 1964); la VIII Assemblea Intercomarcal d’estudiosos, celebrada a Montblanc (1966); el I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català (actes publicades: 1967); IV Congreso Nacional de Arquitectura Típica Regional (1968); I Col·loqui d’Història del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat (1979), i I Jornades d’investigació dels arxius del Camp de Tarragona (1979).

Per la seva recerca ha freqüentat els arxius de demarcació, com l’Històric de Tarragona, que conté els fons municipal i notarial de la ciutat, i l’Arxidiocesà, que en conserva els parroquials. Aquest bagatge de les fonts i la lectura contínua de la producció historiogràfica local i catalana fa que la seva obra assoleixi una qualitat difícil de superar i esdevingui un punt de referència obligada de les comarques meridionals.

Lectures
  1. MASSÓ i CARBALLIDO, J.: “Primera aproximació a la bibliografia de caràcter històric de Josep Maria Recasens i Comes”, Miscel·lània Arqueològica a Josep M. Recasens,Estarraco, Tarragona 1992, p. 69-73.