Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia. Desenvolupà un intens activisme cultural: participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923; fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions (1908, 1909, 1913 i 1914), i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila. Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés. Destacà com a estudiós de la medicina medieval catalana amb treballs com: Lo “Regiment de pestilència i mortandat” de mestre Jaume d’Agramunt (1910), La medicina catalana en temps del rei Martí (1914), Ordinacions de l’Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (1920), Epidemia de glanola a Barcelona en el segle XV (1925) i L’Hospital Migeval de sant Macià (1926). També és autor d’obres d’història general, com Joan I d’Aragó (1929, premi Patxot 1926), on tractà amb simpatia la figura d’aquest rei, tot i retreure-li el menyspreu per la tradició parlamentària catalana, ja que només convocà una vegada corts generals.