Es llicencià en medicina el 1945 a la Universitat San Carlos de Madrid, on també es doctorà l’any 1962. Fou cap dels Serveis de Cirurgia de la Clínica Naval de les Balears (1958), a Palma, professor associat de la Universitat de Barcelona (1974-86), i president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma (1978-91). La seva tasca científica ha rebut diversos premis. Ha col·laborat en algunes revistes científiques i, des del 1975, és magister de la Maioricensis Schola Lullistica. S’ha centrat en l’estudi de la història de la medicina a Mallorca i en l’estudi biogràfic de determinats personatges vinculats a aquesta disciplina. Entre les seves obres destaquen: La medicina medieval en Mallorca (1962); “Don Fernando Weyler y Laviña, médico y escritor del siglo XIX”, Medicina e Historia, 17, 1972, p. 8-26; Medicina y médicos: Mallorca siglo XIX (1976); “Andanzas y trabajos del doctor don Lorenzo Campins i Ballester”, Medicina e Historia, 58, 1976, p. 7-26; “La medicina antigua en Mallorca”, Historia de Mallorca, vol. V, Palma 1975-79; “La Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca a los ciento cincuenta años de su fundación”, II Congreso Nacional de Reales Academias de Medicina y Cirugía, Mascaró Passarius, Real Academia de Medicina y Cirugía, Palma 1982, p. 33-46; “Barberos, Médicos, Cirujanos y boticarios, en las Leyes Palatinas de Jaime III”, Estudis Baleàrics, 2, 1981, p. 53-63, i Historia de la medicina en Mallorca (1981-86, 3 vol.).