Josep Mascaró i Passarius

(Alaior, Menorca, 1923 — Palma, Mallorca, 1996)

Cartògraf, historiador i arqueòleg.

De formació autodidàctica, dugué a terme una tasca investigadora molt important tant a Mallorca com a Menorca. A ell es deuen nombrosos descobriments de gravats rupestres, dòlmens, taules i altres troballes prehistòriques. Aquesta copiosa activitat d’investigació històrica i divulgació cultural ha fet que rebés un gran nombre de guardons, com el premi Jaume I (1958) per l’estudi Els monuments megalítics a l’illa de Menorca, el premi Josep Maria Quadrado, dels premis Ciutat de Palma (1960), per La cultura de los talaiots. Contribución a su conocimiento, el premi honorífic dels Ciutat de Palma (1963) per tota la seva tasca, i el Josep Puig i Cadafalch, de l’Institut d’Estudis Catalans, per l’estudi Prehistoria de las Baleares. El 1983, l’Ateneu de Maó li atorgà el guardó Joan Ramis per un treball sobre les taules. D’altra banda, el 1985 rebé de la Societat Onomàstica de Barcelona el premi Josep Iglésies, i el 1989, en col·laboració amb Joan Coromines, publicà l’Onomasticon Cataloniae,pel qual se’ls concedí el premi Sanchis Guarner a París. El 1996 li fou concedida la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquell mateix any fou guardonat amb l’Antena d’Or d’Antena 3. Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia, de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. És fill il·lustre d’Alaior. Fou l’encarregat de la planimetria i la toponímia de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i membre del seu consell de direcció. D’altra banda, publicà nombrosos articles en la premsa local i en diverses revistes especialitzades. La seva obra se centrà en l’estudi de la prehistòria i la història antiga de Mallorca i Menorca. També estudià la toponímia d’arreu dels Països Catalans. Especial atenció mereix la contribució a l’obra Historia de Mallorca (6 vol.), de la qual fou director, una extensa i recent aportació a la història de Mallorca que inclou una llarga relació de treballs a cura d’especialistes de cadascun dels camps. De gran format i molt il·lustrada, té voluntat de síntesi i abast general.

De la seva extensa obra cal destacar Los caminos militares romanos de Menorca (1956), Don Gabriel Llabrés Quintana y Menorca (1956), Heráldica Menorquina (1957), Els monuments megalítics de Menorca (1958), Las Taulas (s. d.), Arqueología submarina de Menorca (1959), Contribución al conocimiento de la primera edad de bronce en Mallorca (1962), El talaiot de “Sant Agustí Vell” (1963), Coves, talaiots i altres megalits de la comarca de Sa Pobla (1964), Prehistoria de Alcudia: avance del catálogo de sus monumentos megalíticos (1964), Clasificación tipológica fundamental de los monumentos protohistóricos y romanos de Mallorca y Menorca (1967), Catálogo de los monumemtos prehistóricos y protohistóricos de Mallorca y Menorca (1967), Corpus de Toponímia de Mallorca (1963-68), Prehistoria de las Baleares (1968), “La Segunda República Española”, Historia de Mallorca (1970), “El Movimiento Nacional en Mallorca”, Historia de Mallorca (1970), “La década de los cuarenta”, Historia de Mallorca (1971), Geografía e historia de Menorca (1980-85), Carta arqueológica del término de Es Mercadal (isla de Menorca) (1980), Las taulas: testimonio de la fe religiosa y la capacidad creadora de los paleo-menorquines (1983), Prehistòria de Menorca. Una aproximació a la seva coneixença (1992) i Mallorca: art, història, monuments (1992).