Vida i obra
Traslladat de molt jove a València amb la seva família a causa de les dificultats econòmiques, estudià a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança i a l’Escola Normal, on obtingué la titulació de mestre, professió que mai no arribà a exercir. Estigué afiliat a la Juventud Carlista, la qual cosa marcà tota la seva trajectòria professional periodística ja que sempre estigué vinculat a publicacions d’ideologia tradicionalista. Començà la seva activitat periodística fent algunes col·laboracions en diferents setmanaris de l’inici de la dècada del 1890 i trobà el seu primer treball en la publicació apareguda el 1895 La Monarquia Federal, de la qual fou redactor, administrador i, més tard, director, en exiliar-se el seu fundador i fins aleshores director Domingo Corbató. Fou administrador d’El Siglo, col·laborà en La Señal de la Victoria i fou redactor de La Voz de Valencia (1901) i El Guerrillero. Aquest últim diari fou l’antecedent immediat del Diario de Valencia, fundat el 1911 per Manuel Simó i del qual arribà a ser redactor en cap. Aquí obrí diferents seccions fixes, entre les quals cal esmentar “La Página Valenciana” i “Ecos y Becos”, dedicades preferentment a temes literaris, d’erudició, d’història i de folklore valencians. Signà els seus comentaris sobre l’actualitat valenciana amb els pseudònims d’El Beco, Jonak i Un Parranda. A partir del 1920 exercí el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca de la Facultat de Medicina de València.
Les seves obres més rellevants són assaigs sobre el món de la premsa. Inicià els seus treballs sobre la premsa en l’Almanaque de las Provincias el 1885, amb la relació de publicacions periòdiques apareguda durant el 1884, secció que continuà durant diversos anys. El 1913 Lluís Lúcia, president de la Juventud Legitimista Valenciana convocà un certamen literari al qual Navarro es presentà amb un treball titulat Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, que es publicà el 1917 i que constitueix l’únic catàleg conegut sobre la premsa carlista espanyola. El 1928 publicà el Catàlec bibliogràfic de la prensa valenciana en nostra llengua i publicada en Valencia, pobles de la provincia i per les colonies valencianes de Madrit, Barcelona, Zaragoça i Repúbliques americanes, 1586-1927, que rebé del premi de l’Ajuntament de València en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat del 1927. Aquesta obra és important perquè inclou tota la producció periodística valenciana en català apareguda des del 1586 amb les primitives Relacions (cartes i relacions noticiàries que no tenen un format periodístic)fins a la premsa apareguda el 1927. A més, és autor d’obres d’erudició com Las carmelitas de Valencia durante la invasión francesa (1921), El Padre Traggia (1921), Memorias autógrafas (1921) i El General Elío. Algunos documentos... relativos a este desgraciado general seguidos de un ensayo bibliográfico (1923), aquesta última signada amb el pseudònim de Jonak i que conclou d’aquesta manera l’obra de Minguet Albors. En altres escrits predomina l’estil irònic en tractar qüestions de temàtica valenciana o antirepublicana com Oratoria monesipal: monólogo impresentable (1907 i 1918), Monecipalerías: sarta de pensamientos dichos... (1916) i Bajonazos al idioma (1908).
Reuní una important biblioteca, rica sobretot en opuscles, periòdics, llibrets de falles i goigs. D’aquests últims, en publicà en fascicles més de 50 dedicats a la Verge dels Desemparats. El notable fons de la seva biblioteca ha passat a diferents institucions públiques.
Lectures
- LAGUNA PLATERO, A.: Navarro Cabanes, Associació de la Premsa Valenciana, València 1988.